Endreçant la casa

La Fundació Rafael Masó de Girona ha habilitat quatre noves habitacions de la casa de l’arquitecte per incorporar-les al recorregut de les visites guiades, de manera que els visitants tindran accés ara a la segona planta sencera, a banda de la planta baixa i la primera, que ja estaven del tot museïtzades. L’ampliació dels espais visitables d’aquesta joia del noucentisme arquitectònic gironí ha comportat, també, la redistribució dels espais destinats a oficines, arxiu i biblioteca, que a partir d’ara tenen les seves dependències a la tercera planta de l’edifici, on van tenir la residència fins a la seva mort Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta. Les quatre estances que s’han condicionat a la segona planta –fins ara només accessible al públic parcialment– són una sala d’estar, amb mobles dissenyats per Rafael Masó el 1916; l’habitació per a dos dels seus fills, que conté mobiliari projectat per l’arquitecte als anys vint; el dormitori del germà advocat, Santiago Masó, amb un conjunt de mobles isabelins de mitjan segle XIX, i la cambra de la minyona, també amb mobles vuitcentistes i que permet fer visible un dels racons més ocults de la llar burgesa: els espais destinats al servei. Totes les habitacions han estat decorades amb pintures, escultures, dibuixos i altres objectes decoratius de les col·leccions de la casa museu. Pel que fa l’adequació de la tercera planta, que reserva un espai per a la consulta dels usuaris de l’arxiu i la biblioteca, posa en relleu diferents elements artesanals obra de Masó, especialment els vitralls que l’arquitecte havia dissenyat per al que havia de ser el menjador de la seva llar de noucasat, que finalment no va estrenar mai.

El director de la fundació, Jordi Falgàs, apunta que, amb aquestes incorporacions, la Casa Masó posa èmfasi en dos aspectes del relat museològic: “D’una banda, explica com en una mateixa casa de la Girona de principis del segle XX hi convivien diferents generacions i classes socials, i de l’altra, mostra la importància de Masó com a dissenyador de mobles moderns, que es poden confrontar amb el mobiliari més antic.”

De manera ben oportuna, paral·lelament la fundació dedica la seva nova exposició temporal, oberta fins al 10 de novembre, a les cases privades del noucentisme, amb una selecció de les millors obres en aquest camp degudes a Masó i alguns dels seus contemporanis per donar a conèixer l’arquitectura de l’època, en aquest cas centrant-se en els habitatges unifamiliars. La mostra inclou més de quaranta plànols i dibuixos originals, a més de fotografies antigues i modernes, d’una selecció de divuit cases d’arquitectes com ara Lluís Bonet Garí, Raimon Duran i Reynals, Adolf Florensa, Josep M. Pericas i els germans Antoni i Ramon Puig Gairalt.