Barrejar gèneres, fàcil

El polifacètic Romain Puértolas, discjòquei, cap de policia i coordinador de vols, acaba de treure el seu nou llibre, Todo un verano sin Facboook (Penguin Random House). Es tracta de la primera novel·la policíaca que escriu Puértolas, que la considera especial perquè és “humorística i fantàstica”, i que a més destaca que “les situacions i la protagonista són atípiques, absurdes i exòtiques”, aquesta última pel seu nom curiós, Agatha Crispies, inspirada en la gran investigadora Agatha Christie, i, de la mateixa manera hi ha una picada d’ullet a la seva novel·la 10 negrets, ja que la història de Puértolas transcorre en un poble aïllat de la societat, sense Facebook, i l’assassí, obligatòriament, ha de ser algú del poble, com passa en la novel·la d’Agatha Christie.

Agatha Crispies ha de resoldre un crim a la ciutat fictícia de Nova York a Colorado. Allà es teixeix una trama amb molts missatges, ja que “la protagonista trenca els cànons de bellesa actuals”, és una inspectora negra, addicta als Donuts i a organitzar clubs de lectura. A partir d’aquí és quan apareixen els conflictes reals entre Crispies i el xèrif de la ciutat, en McDonald, un home masclista i de ment tancada, el nom del qual l’autor admet que s’inspira “en la cadena de menjar ràpid”.

A l’hora de barrejar gèneres literaris, Puértolas no va tenir cap problema, ja que considera que “és una història natural” i la manera com ell viu la vida. Però l’autor destaca el paper de la protagonista, ja que “és genial ser diferent”. Tot això, sense oblidar la trama policíaca.

L’autor destaca la capacitat d’escriure aquests títols tan característics de la seva carrera literària i que “són títols que enganxen el lector i necessaris”. Alguns dels seus títols són: L’increïble viatge del faquir que va quedar atrapat en un armari d’Ikea (Grijalbo i Rosa dels Vents) i La nena que es va empassar un núvol tan gran com la torre Eiffel (Grijalbo i Rosa del Vents). I, de la mateixa manera, els noms dels títols dels capítols del llibre també són llargs i s’hi exemplifica la modernització d’un clàssic, els títols llargs i en què s’explica tot el que succeirà en el capítol, com al Quixot o Tirant lo Blanc.

Així doncs, per a aquells curiosos que es vulguin estalviar tota la història per descobrir l’assassí abans de conèixer la trama, hi ha un spoiler a l’última pàgina del llibre. Però l’autor adverteix que “potser no és el real” i que es tracta d’“un detall més del caire humorístic que té el llibre”. Puértolas admet que ja està acabant la continuació, Todo un invierno sin Facebook.