“Tenim constància de vilassarencs còmplices del tràfic d’esclaus”

He intentat que moltes ho siguin. Algunes havien estat publicades els anys cinquanta en una monografia molt poc coneguda. D’altres se n’havien fet col·leccions de postals i n’hem pogut recuperar alguna.

Les més antigues que tenim són de 1898, que és l’any que Felicià Sust es compra una càmera. De fet, el llibre vol ser un homenatge a aquest pioner de l’audiovisual a Vilassar de Mar, que l’any 1926 va comprar a París una de les primeres càmeres de vídeo, molt abans que es comercialitzessin a l’estat. Les primeres imatges de Vilassar són seves. Tots els llibres d’història gràfica que s’han publicat tenen imatges de Felicià Sust, que va cedir el seu fons a l’Arxiu Municipal.

Moltes coses. El llibre vol ser un recull del patrimoni social, antropològic, arquitectònic i urbanístic avui desaparegut. Per exemple de festes populars com la de les enramades, les catifes de Corpus, la processó de Sant Joan, el ball de cintes... Hi apareix també el primer intent de tenir un mercat de les flors, l’any 1953, i el passeig de les palmeres desaparegut amb l’ampliació de la carretera general.

Una de les coses que més criden l’atenció és que tots els carrers estan sense asfaltar i sense ni un fil elèctric penjant. També s’han perdut les relíquies dels Sants Màrtirs copatrons de Vilassar de Mar: sant Mansuet, sant Reparat, sant Innocenci i santa Especiosa, que van desaparèixer durant la revolució de 1936 tot i que tinc l’esperança que algun dia retornin.

Hi ha tres capítols. El primer està dedicat a l’entorn del mar i inclou tot allò que hi té a veure: la pesca, la navegació, el ferrocarril per la seva proximitat, el turisme incipient... Hi ha un segon capítol dedicat a la urbanització del poble. S’hi veuen els carrers amb els horts i els galliners a la part del davant de les cases. Hi ha imatges anecdòtiques, com ara el ramat de cabres que anava de casa en casa per proveir de llet fresca. El darrer capítol està dedicat als afores, la part agrícola que ara està majoritàriament construïda.

Mai no se sap tot. Amb l’equip de recerca del Centre d’Estudis Vilassarencs estem arribant a tenir un coneixement bastant profund de Vilassar. Ara hem elaborat un diccionari de cognoms on hem pogut topografiar les nissagues dels vilassarencs fins fa setanta anys. Ara preparem un diccionari de capitans i de pilots i un altre de vilassarencs a Amèrica.

Tenim fetes gairebé 900 biografies de vilassarencs que es van establir des de Nova Orleans fins a la punta del continent. Estem estudiant l’impacte d’aquesta comunitat. Sabem que un va arribar a ser president de l’Equador. Les dues empreses més antigues de l’Uruguai van ser fundades per vilassarencs. Són Carrau i Companyia i Vinos Finos Juan Carrau, i dos vilassarencs d’aquesta família van morir al naufragi del Titanic. Hem localitzat molta informació a Amèrica i l’hem digitalitzat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. És una recerca que vincula els dos continents.

Com a mínim, dos. Hi ha relació entre els capitans i pilots i els primers vilassarencs establerts a Amèrica, que fundaven cases de comerç amb productes com ara vi, l’aiguardent, puntes, randes, espardenyes... A més, ens hem trobat amb un tipus de comerç, que va sortint de forma reiterada. Tenim constància de vilassarencs còmplices del tràfic d’esclaus.

Ja fa uns anys que en teníem referències i hem publicat algun article. Un avantpassat del president Artur Mas, Pere Mas Roig, que està representat en el gegant Pigat i que encarna un capità, es deia que era traficant d’esclaus. Sense dades, l’afirmació podia ser molt gratuïta però vam trobar evidències en documents com ara actes del parlament britànic, gens sospitoses de ser malintencionades. Ningú no és culpable del que feien els seus avantpassats però cal donar a conèixer la història. És un tema interessant perquè ens fa còmplices d’una de les pitjors atrocitats de la història de la humanitat. Es calcula que a causa del tràfic d’esclaus hi va haver seixanta milions de deportacions forçoses. Hi estem treballant perquè creiem que és un tema que mereix una revisió historiogràfica. Volem que Vilassar de Mar sigui la punta de llança en aquesta recerca i es puguin anar trencant esquemes.