Insuflar vida a una ombra de la ciutat

Luigi Pirandello es va imaginar Sis personatges en cerca d’autor que reclamaven existir a dalt de l’escena i no morir mai. L’autor, davant l’estranyesa, reaccionava a la contra. El Tomás Giner que homenatja aquests Sis personatges, que clou el cicle NOSaltres sobre teatre inclusiu al Lliure, se sentia com el personatge orfe del conte. Tant s’hi identificava que ningú el podia entendre tan bé com ell. Els sensesostre són personatges de la ciutat a qui ningú vol donar veu ni presència. Fins ara. Martel i Joan Yago han construït un dispositiu fresc i directe que evita conjugar amb primera persona el retrat més amarg i brut. Prefereix emmirallar-se amb la vida de novel·la romàntica de Giner. Tots el descriuen amb les seves anècdotes impossibles. Ells s’expliquen des del buit del protagonista. La droga, l’alcohol, l’excés són altament sancionats entre els sensesostre però, en canvi, es permeten als artistes bohemis. Som societat de doble moral que estigmatitza la pobresa, no el vici.

L’obra presenta aquests homes, avui amb el suport de la Fundació Arrels, refets. Amb una certa nostàlgia del seu passat destructiu. Ells no fan denúncia i queixa del menyspreu de la ciutat, sí que ho fa el text projectat a la pantalla quan argumenta que molts sensesostre ho són forçats per la gentrificació (sigui per les Olimpíades o per la voracitat del turisme de moda). I, quan tothom comprèn el dolor de morir al ras, i de comprovar com el germà del carrer no es despertarà mai, escup que l’any passat hi va haver 57 morts al carrer, en l’ombra d’una ciutat que continua oblidant-los. La peça, divertida i emotiva, hi serà molt pocs dies. Es mereix fer sold out tots els dies.