“El coneixement del patrimoni és encara superficial, però avança”

Enguany, n’hem celebrat la tercera edició anual. El 2016 va guanyar el Turó de la Seu Vella de Lleida, i l’any passat, el castell de Cardona. L’objectiu és fer promoció de l’immens patrimoni monumental de Catalunya i dels Països Catalans. I explicar a la gent que no sols en tenim molt, sinó que és d’una grandíssima qualitat, diversitat i a tot el territori: medieval, ibèric, romà, modernista, barroc... Dibuixem una foto del país monumental que som i animem la gent a coneixe’l, estimar-lo i protegir-lo.

En la primera setmana del concurs, tothom pot proposar els monuments que vol i els dos primers passen automàticament a la segona fase de 12 monuments. D’aquests, 10 els selecciona la comissió tècnica. Sincerament, ens va sorprendre molt gratament que guanyés la Seu Vella. La clau és tenir una població i una associació d’amics que l’estimen i hi aposten. Igualment va passar a Cardona. I encara més amb Vallbona. És el monestir menys conegut dels tres de la ruta del Cister però el més important dels femenins del país i amb una comunitat que fa segles que hi viu, sense interrupcions. Per això i altres elements, com els arquitectònics, es mereix l’elecció. Vallbona va eliminar Sant Pere de Rodes clarament. Pot semblar inversemblant que sent un poble petit puguin tenir més de 200.000 vots. És perquè s’ho han cregut molt i han estat capaços d’encomanar l’entusiasme a l’Urgell i a la resta de la demarcació de Lleida.

De les 11 a les 2 del migdia, hi haurà visites guiades gratuïtes al monestir, amb el nou espai museogràfic de la farmàcia i a l’Espai Museístic del Cinema. A més del lliurament de la placa distintiva, també es podran degustar productes locals agroalimentaris, hi haurà música i es presentarà el projecte Estimaocells.

Si mirem amb perspectiva els darrers anys, hem de ser optimistes. És innegable que cada cop en tenen més, s’ha avançat. Malgrat això, el coneixement és encara superficial. Si ara féssim una enquesta a peu de carrer i demanéssim tres monuments catalans, apareixerien probablement Sant Climent de Taüll, la Sagrada Família, La Pedrera... Crec que funcionem encara molt a base de grans monuments i modes, mentre que aprofundim poc en altres. I Catalunya, precisament, es caracteritza pel fet de tenir una enorme riquesa i diversitat patrimonial. Sense treure cap mèrit a Sant Climent, hi ha desenes d’ermites pel país igual d’interessants. Com ara Sant Quirze de Pedret, al Berguedà. El mateix ens passa amb els castells, el modernisme o els espais naturals. El congost de Mont-rebei té problemes de massificació, però molta menys gent coneix el de Mu (Noguera), amb altres característiques però igual de preciós... En aquest sentit, hi ha molt camí per córrer. El concurs també és una eina més per ajudar els monuments amb més problemes de difusió.

La crisi ens va provocar allò que la butxaca va més estreta i al final potser no tens possibilitats d’anar gaire lluny i et planteges: “Per què no quedar-te a casa i voltar pel país?” El sector també ha anat prenent consciència de les limitacions de dependre sols del turisme estranger. Em refereixo sobretot a les destinacions del litoral, que fins ara no han tingut en compte per a res el rerepaís. Ciutats com Barcelona s’adonen que presentar-la com a capital d’un territori que va més enllà fins i tot de l’àmbit metropolità és un actiu al seu favor. Li dona més valor turístic, en un país de mides assequibles, i, alhora, descongestiona la ciutat. A Barcelona, els problemes per gestionar un èxit que ha creat saturació gairebé hi obliga, però també està passant en altres llocs. Un altre factor és que el turisme rural i d’interior ja no és tan amateur i ha fet una aposta professional pel sector. Això provoca que, quan vens Catalunya a l’exterior, alguns dels principals atractius ara ja siguin al Pirineu, al Delta o a l’interior. Fa quinze anys, internacionalment, sols existia Barcelona, però ara la marca Catalunya és coneguda arreu. Tots aquests factors han afavorit la descoberta de l’interior.