“El Museu del Coure i la Fundació són un vehicle per generar valor”

Tant el Museu com la Fundació La Farga van ser iniciativa dels propietaris de la companyia La Farga, que eren dos socis, els senyors Vicenç Fisas i Oriol Guixà, com a mostra d’agraïment pel sector, per l’entorn i per les persones. Ells van reflotar una companyia que estava gairebé en concurs de creditors i gràcies al coure van poder continuar donant vida al territori i mantenint tots els treballadors. Quan s’acostaven els 200 anys d’existència d’una de les companyies del grup, que és La Farga Lacambra, van decidir que la millor manera de mostrar aquest agraïment era constituir una fundació el 2004 i construir el museu el 2008. I aquest últim respon a aquests valors de promoció i ajuda de l’empresa familiar, que també s’han traslladat en el treball i l’organització, en els àmbits de formació, cultura i social. El museu s’ubica dins la companyia rehabilitant un edifici modernista del segle XX en col·laboració amb la Universitat de Vic, que es qui va fer el projecte museístic.

Hi trobem el metall, el coure, que ens ha donat vida aquests anys i ens ha permès anar-nos adaptant als canvis de la societat i té una funcionalitat molt concreta. I es decideix crear una passarel·la que permet veure una part del procés productiu de La Farga. A més, el museu està compost per una part on es parla més de les aplicacions del coure, una altra del metall –que ja es coneixia uns 4.000 anys abans de Crist– i una tercera zona que t’explica la història de la companyia. I, és clar, et permet veure com el coure és el fil conductor de tot el museu. En aquests deu anys hem tingut 41.800 visites i principalment escoles, gent de la tercera edat i particulars. També s’utilitza amb clients i proveïdors.

No, s’ha fet un tema de conservació de les peces i els minerals, que s’han canviat si amb el temps es deterioren. Dins la fundació col·laborem amb escoles i universitats i donem un premi, La Forja de l’Aram, a l’Escola d’Art i Superior de Disseny per a un projecte desenvolupat amb coure o un aliatge del coure en funció d’una temàtica. Enguany havíem d’acabar aquí una exposició itinerant que hem fet els últims tres anys per tot Catalunya i durant un temps es va integrar dins del museu amb peces fetes premiades i d’altres que no. Per a nosaltres el museu i la fundació són un vehicle per generar valor en el territori i l’entorn.

La fundació també dona unes beques que es concentren per als fills i treballadors de La Farga, per a les Masies de Voltregà i també Sant Joan de les Abadesses, que s’hi va incorporar l’any passat perquè la família també tenia la Fundació Privada Josep Moncusí. A les Masies els van acollir com a indústria i, a Sant Joan, com a família i, arran de la mort del senyor Fisas, es van fusionar les dues i van estendre les beques. Són per poder fer graus superiors o idiomes. No s’ha fet cap celebració dels deu anys del museu per prioritzar que tots els diners de la fundació es destinin a beques.

S’han donat 690 beques, que significa 1 milió d’euros invertits. Necessitem persones que puguin cursar estudis i no tot s’acaba en estudis de grau superior, però entenem que és una via més perquè l’entorn pugui créixer i, per tant, volem ajudar en el fet que hi hagi gent formada, amb inquietuds, preparada i, si és possible, que es quedi a La Farga, al territori i a la comarca. Això ho ha promogut sempre la família empresària. La diferència amb altres empreses familiars és que La Farga és un model que sempre ha prioritzat el negoci abans que la família i la viabilitat del negoci a llarg termini. I la fundació és una manera més d’afegir valor a aquest tarannà que sempre ha mogut la família. També donem el premi Vicenç Fisa i Comellas, juntament amb la Universitat de Vic, que té per objectiu l’impuls de l’excel·lència dels estudiants que presenten el treball de final de grau. Intentem posar el nostre granet de sorra per a l’entorn.

Som part de les empreses impulsores dels premis bianuals Innovacat i tenim un vincle molt estret amb la Universitat de Vic. Creiem fermament que s’ha de continuar treballant amb el binomi empresa-universitat, perquè col·laborar amb la universitat ens dona un retorn a l’empresa i a l’entorn.

Hi ha una forta vinculació. En l’àmbit històric La Farga, amb la companyia Lacambra, que és la primera del grup, va ser acollida per les Masies. El riu passa pel mig, la colònia industrial i les cases ja no hi són, però s’ha anat mantenint i amb l’Ajuntament hi ha molta col·laboració.