Patrimoni

ENRIC SUBIÑÀ

HISTORIADOR

“Conèixer la història permet fer rutes i posar els pobles al mapa”

És el coautor d’‘Els Vallmajor de Dosrius, una nissaga entre l’Edat Mitjana i l’Època Contemporània’. L’ha editat l’Arxiu Comarcal del Maresme i es presenta el 5 de juliol a Mataró

Quina importància té donar a conèixer la història dels Vallmajor?
Els Vallmajor eren una de les famílies més importants de Dosrius i, per tant, del Maresme. Tenien moltes terres, fins a un 9% del terme municipal de Dosrius, el segon més extens del Maresme. Eren gent molt rica i els seus enllaços matrimonials eren amb famílies benestants. Van ser molt importants durant l’edat mitjana i a principi de l’edat moderna. Com moltes d’aquestes famílies, que vivien només de la terra, les seves rendes van anar baixant. La família tenia molta documentació d’època medieval, pergamins dels segle XII i XIII, i això no és molt freqüent. Molt poques vegades es pot traçar el recorregut d’una família des del segle XII. En aquest cas, el primer document és del 1179.
El llibre va més enllà de la història d’aquesta família?
Sí, a més d’explicar la nissaga dels Vallmajor, és la història d’una família pagesa benestant a la Catalunya vella. Per una banda eren vassalls de senyors i, per l’altra, eren senyors de pagesos. Estaven al mig de l’escala feudal i són un bon exemple per saber com estava estructurada socialment la pagesia durant tot un mil·lenni.
El punt de partida és l’estudi de pergamins?
Els pergamins s’acaben a l’inici del segle XVII perquè ja s’imposa la utilització del paper. El fet que la família cedís a l’Arxiu Comarcal del Maresme tots els pergamins que havien conservat durant generacions ha donat l’empenta a la recerca que hem fet per altres arxius com el de la Corona d’Aragó per complementar la informació i acabar bastint la història. La documentació cedida és molt important, sobretot la més antiga. Del segle XIII hi ha uns 35 pergamins i això és poc corrent. Demostra que era una família molt important en aquella època, en què les masies no tenien gaire importància.
N’hi ha gaires, de cessions de documents com la que han fet els Vallmajor?
Sí, gràcies a la tasca del director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Alexis Serrano, s’estan aconseguint moltes cessions, sobretot dels pobles petits del Maresme que no tenen arxiu local. Els propietaris que cedeixen documents veuen que estan ben conservats i en alguns casos es fan publicacions. Això engresca a la gent.
L’Arxiu Comarcal del Maresme va al davant d’altres?
Darrerament ha agafat empenta. La tasca de digitalització és molt important i facilita la labor als historiadors que fan recerca. Hi ha molta documentació en línia i Mataró està accelerant aquesta tasca. El ritme d’incorporació de fons és més alt que en altres arxius que potser fa més temps que hi treballen.
Ara que som a l’Any Internacional del Patrimoni Cultural, creu que està prou protegit?
El patrimoni cultural documental, no, perquè és desconegut. La llei diu que qualsevol document que té més de cent anys forma part del patrimoni cultural català i, per tant, resta protegit. A l’hora de la veritat, molts d’aquests béns són desconeguts i s’estan perdent. El patrimoni cultural immoble sí que està més protegit i catalogat, tot i que encara hi ha mancances als pobles petits. Molts alcaldes que volen potenciar el turisme s’adonen de la importància de protegir el patrimoni i els trets d’identitat dels pobles.
Per això cal també la implicació dels propietaris. La marquesa de Castelldosrius, Ágatha Ruiz de la Prada, hi està implicada?
No hi està gens posada. Em consta que l’alcalde ho ha intentat, però sense èxit. La marquesa és la propietària de les restes del castell de Dosrius, que són molt petites. Es podria fer una excavació que permetés explicar millor la història del castell i potenciar la zona, però fins ara no s’han trobat resposta per part de la marquesa.
La seva família va estar relacionada amb els Vallmajor?
Si tirem molt enrere, el castell de Dosrius depenia del monestir de Sant Pere de Casserres i tenia un castlans. Els primers van agafar el nom de Dosrius. La nissaga va començar a tenir poder i van comprar les propietats al monestir i es van convertir en els senyors feudals. Al segle XV es van emparentar amb els Sentmenat i aquesta és la nissaga que ha arribat a l’actualitat amb el títol de grans de Espanya. El Vallmajor hi tenien molts tractes i algunes terres a mitges. Això demostra la seva relació amb els senyors del castell de Dosrius.
Aquesta recerca pot servir per reivindicar el llegat històric de Dosrius?
Sí, de fet l’any passat ja es va fer una conferència sobre el Dosrius medieval. De tant en tant es fan visites al castell i s’explica la història del poble. Hi ha petites històries parcials que van bastint una història de la població que pot ajudar a promocionar-la i a organitzar rutes turístiques i a posar el poble al mapa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.