Agonia per un ou buit

Amb un títol de teatre infantil i una arrencada còmica (un home es confessa gallina dels que ponen ous, piquen a terra i es netegen les plomes amb el bec), Vaca35 indaga en una nostàlgia, en una pèrdua personal de l’actor que ho interpreta. Aquesta Josefina feliç de mostrar els seus ous, que coneix pel nom i que els bressola fins que es marceixen, és incapaç de saber que els ha de covar i no li neix cap pollet. Però el que més li dol (a l’actor que utilitza aquesta gràfica personificació animal) és no poder corregir alguns fets del passat. Mai podrà tenir un fill. Mai podrà provar si el seu primer amor hagués estat el definitiu.

Els de Vaca35 tornen a l’Atrium. Aquesta gallina independent, solitària, poruga, tot i que està satisfeta del seu present sempre tindrà nostàlgia del seu primer amor. Darrere de la metàfora (i la coreografia de vol curt) s’hi amaga la vivència personal de l’actor de com es descobreix diferents als gustos dels seus companys a la seva Ciudad Juárez natal. Amb les desaparicions d’algunes de les seves amigues, arriba una sensació d’amenaça que li fa sortir-ne i refugiar-se a la gran capital de Mèxic D.F.

Els de Vaca35 construeixen a partir d’un teatre simbòlic, quasi ritual. Ho van fer amb aquell Cuándo todos pensaban que habíamos desaparecido (que vinculaven la seva història amb els cuinar a casa) (Fira Tàrrega 2015)i, abans amb una versió de Les criades quasi agònic, a Lo único que necesita una gran actriz es una obra y las ganas de triunfar (Fira Tàrrega, 2013).. El seu treball és molt honest. Per això poden mirar al públic amb uns ulls transparents. Aquesta gallina (una forma de representar-se a si mateix) està contínuament acompanyada per un acordionista (Alberto Rosas). Posa partitura de les tonades més infantils a la més amarga, quasi udolant. És un bon contrapunt que es completa, a més, amb algunes projeccions en clau de cartel·les i també de gravacions familiars a la platja que marquen els canvis de quadre, els nous capítols que va explicant aquesta gallina que va descobrir que ho era quan va pondre el primer ou, en veure la immensitat del mar.