El Museu Maricel de Sitges reivindica la modernitat de l’art de la Catalunya Nord a principis del segle XX
L’exposició ‘L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori’ reuneix més d’un centenar d’obres de l’artista transfronterer i altres autors coetanis
Els Museus de Sitges recuperen i reivindiquen l’art de les comarques catalanes sota administració francesa a l’època inicial del segle XX amb una exposició centrada en l’obra de Gustau Violet que obre portes aquest dissabte al Museu Maricel. ‘L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori’ es podrà veure fins el 21 d’octubre i agrupa 107 peces, tant seves com d’autors coetanis, procedents de museus catalans i francesos. La mostra posa en valor la relació entre els artistes catalans de les dues bandes de la frontera estatal, centrant-se en la figura de Violet, considerat un gran influent en el nexe entre els dos territoris pel fet d’haver introduït algunes idees que posteriorment es van consolidar en el Noucentisme. L’exposició l’organitzen Museus de Sitges amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sitges, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i està comissionada per Ignasi Domènech, cap de Col·leccions dels Museus de Sitges, i la historiadora de l’art Ester Barón.
‘L’escultor Gustau Violet: art, pensament i territori’ presenta obres mai vistes abans a la Catalunya sota administració espanyola i ofereix un resum de la modernitat que va representar la seva obra en l’art de la Catalunya Nord de principis del segle XX, quan el Rosselló i les altres comarques nord-catalanes es van convertir en un laboratori d’experimentació, amb el mateix Violet adoptant un paper rellevant. La mostra és la més completa de l’època vista mai a l’estat espanyol des que Miquel Utrillo va organitzar a la Sala Parés de Barcelona el 1905 l’’Exposició del artistes del Rosselló’.
A part de les obres de Violet, la mostra de Sitges també reuneix l’art d’Arístides Maillol, Paul Gauguin, Manolo Hugué, Esteve Terrús, Lluís Bausil, Marcel Giri o George-Daniel de Monfreid, entre d’altres. El centenar de peces exhibides provenen del Museé d’Art et d’Histoire de Narbona, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu d’Art de Sabadell, el Museu d’Art Jaume Morera (Lleida), Museu Terrús d’Elna, el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i els mateixos Cau Ferrat i Museu de Maricel. També s’han rebut préstecs d’arxius, biblioteques, galeries d’art i col·leccions particulars.
Rellevància des de l’anonimat
Gustau Violet està considerat un dels escultors emergents més rellevants en el París dels primers anys del segle XX i, al mateix temps, un dels artistes més compromesos i significats amb la cultura catalana a a Catalunya Nord. La seva obra és a pinacoteques franceses i catalanes de renom, però també en espais públics, com el monument que va alçar a Perpinyà el 1924 en homenatge als caiguts a la Primera Guerra Mundial. Junt amb l’escultor Miquel Paredes, també va crear els monuments als morts de la Gran Guerra a Tuïr, Cotlliure, Sant Llorenç de Cerdans i Prada.
Violet, autor d’obres de pedra, marbre, coure i terra cuita, va ser un gran defensor de l’anonimat. Per aquest motiu, la majoria de les seves obres eren seriades, amb un nombre limitat d’exemplars. Les seves figures en terracota pentinada estaven inspirades en els treballs del camp i la vida pagesa i representaven els tipus populars del Rosselló, la Cerdanya i el Conflent.
