Música

Nit d’estrena

La for­mació vocal Musica Reser­vata de Bar­ce­lona actuarà aquesta nit a la cate­dral de Girona dins del fes­ti­val Nits de Clàssica (21 h, 10 euros). El pro­grama inclourà una selecció de poli­fo­nies del Renai­xe­ment francès inter­ca­la­des amb l’obra del jove com­po­si­tor Joan Magrané (la Selva del Camp, 1988). I és aquí on rau l’excep­ci­o­na­li­tat del con­cert: el fes­ti­val li va encar­re­gar com­pon­dre una missa a sis veus. Avui s’estre­na­ran les dues pri­me­res parts de l’obra, el kírie i el glòria, i l’estiu vinent, el credo. El pro­jecte cul­mi­narà amb la inter­pre­tació ínte­gra de la missa el 2020.

For­mat a l’Esmuc, Joan Magrané va con­ti­nuar els seus estu­dis al Con­ser­va­tori de París, on va obte­nir el pres­tigiós Premi de Roma, un guardó amb un impres­si­o­nant pas­sat de com­po­si­tors cèlebres que l’han acon­se­guit, com Ber­lioz, Bizet i Debussy. El premi, entre d’altres recom­pen­ses, ofe­reix una estada a la Vil·la Mèdici de la ciu­tat eterna.

En la música de Joan Magrané sem­pre es tro­ben con­ne­xi­ons amb altres arts. “Neces­sito alguna cosa artística, entenc la música com a comu­ni­cació i el que m’emo­ci­ona ho intento trans­me­tre per crear”, explica . Dalí, Miró i Ausiàs March són alguns d’aquests noms que emo­ci­o­nen el com­po­si­tor.

Musi­cal­ment les seves influències són clares i es faran pale­ses en el pro­grama del con­cert d’avui: la música del Renai­xe­ment i el pri­mer bar­roc. “No sé d’on em ve aquesta afició, però des de sem­pre és la música que més m’agrada escol­tar i amb la qual em sento molt iden­ti­fi­cat; mal­grat que també sóc força wag­nerià”, remarca.

Per què com­pon­dre una missa en una època tan des­sa­cra­lit­zada com l’actual? “La com­po­sició d’una missa és un des­a­fi­a­ment: és la meva música però des­pu­llada de qual­se­vol història, única­ment la puresa de la veu i l’har­mo­nia; no sóc una per­sona espi­ri­tual, és més un diàleg amb la tra­dició de la poli­fo­nia renai­xen­tista.”

El catàleg d’obres de Joan Magrané és impres­si­o­nant i ha com­post per gai­rebé totes les for­ma­ci­ons i gèneres; pot­ser només li fal­ta­ria endin­sar-se en la música de cinema o desen­vo­lu­par més la seva pro­ducció orques­tral. “M’agra­da­ria escriure més per a orques­tra perquè la meva for­mació va ser de per­cus­si­o­nista i he tocat molt en orques­tres, però és difícil que t’encar­re­guin obres d’aquest tipus. També el cinema i l’òpera són mons difícils.” Con­fessa que el gènere en què se sent més a gust és la música de cam­bra: “És on puc anar més a fons a nivell com­po­si­tiu i també em per­met una relació més directa i con­ti­nua amb els intèrprets; hi ha una gene­ració jove molt potent que els interessa fer coses noves.”.

Qüesti­o­nat sobre el seu estil, Magrané el des­criu així: “Fujo de la música abs­tracta. La meva música és lírica, vocal, cerca de con­nec­tar amb el públic, l’expressió, l’emoció, però a través de l’òptica con­tem­porània.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia