Amb el padrí a l’era

El músic guixolenc Xavi Lloses presentarà avui el seu últim disc, Els benaurats (Hidden Track Records) en un concert que tindrà lloc al Teatre Auditori de Sant Feliu de Guíxols, dins del Festival de la Porta Ferrada (21 h, 15 euros). Els benaurats, del qual ja es pot escoltar a Spotify el primer single, Santa innocència , és “el disc més contingut que he gravat fins ara i també el més madur, segur”, afirma Lloses, que afegeix: “La premissa bàsica era que fos un disc commovedor.” En aquesta nova aventura l’ha acompanyat el Quartet Brossa, amb el qual ja havia treballat en altres ocasions (Nautilus), però mai fins ara en la gravació d’un disc. “És l’únic quartet de corda que conec que sigui prou temerari i inconscient per llançar-se al buit darrere meu”, afirma Lloses, un músic que reconeix la seva passió pel risc i els territoris poc explorats. “Sempre m’ha mogut la mateixa idea: per què no ho portem més a l’extrem i li donem tres voltes més, només per veure fins on arriben les coses? El problema és que, amb aquesta actitud, de vegades pots aconseguir resultats superhistriònics i difícils d’escoltar.” No és el cas d’Els benaurats, que com ja ha dit, és el seu disc més contingut. Probablement ho és per la temàtica subjacent que ha inspirat aquest treball bàsicament instrumental, en què només hi ha les veus convidades de Rosa Pou i Carola Ortiz en un parell de temes, però ni una sola paraula cantada. En un altre tema hi col·labora Oriol Aymat, el violoncel·lista de Blaumut.

“La meva família és molt religiosa i jo també ho soc, però d’una altra manera. En tot cas, no renego de la meva tradició catòlica: cadascú ve d’un bagatge diferent, i jo he decidit agafar el meu i posar-lo al meu favor. Per això la majoria de temes del disc tenen una nomenclatura religiosa: Invocació a l’era, Pregària a un ametller trist, Benaurança, Misses dites, Santa paciència... Ha estat una manera de recuperar tota una sèrie de coses a les quals potser no havia donat prou importància fins ara. De fet, tot el disc neix d’un espai físic: l’era de Sant Martí de Maldà (Urgell), on jo anava amb el meu padrí de petit a collir ametlles a l’estiu. Per a mi, que he viscut en quinze pobles diferents al llarg de la meva vida, aquest és un lloc molt especial.” Els benaurats és un viatge a la recerca de la innocència perduda, perquè, com s’afirma en el text de presentació del disc, la innocència és “una de les qualitats més valuoses dels humans, que un cop perduda o corrompuda és de difícil recuperar, malgrat puguem passar la resta de la vida intentant recobrar-la”.

Els benaurats, que també es presentarà al setembre al Mercat de Música Viva de Vic, es porta al directe amb el piano de Lloses, el quartet de corda, alguns tocs d’electrònica i efectes de so, i un imaginatiu muntatge audiovisual d’Àlex Pallí. Més que un concert, és un espectacle concebut com una unitat, en el qual “estan passant coses tota l’estona”. I els aplaudiments, al final.