Crònica
Escalarre energètic
A l’estil d’un mantra, aquesta setmana els promotors del Doctor Music Festival feien ressonar per la immensitat dels prats dallats d’Escalarre l’eslògan Falten dotze llunes! El cert és que vint anys després de la darrera edició, la tornada del festival de la vaca s’espera amb il·lusió a les valls d’Àneu. La Reincarnation edition, que se celebrarà del 12 al 14 de juliol de l’any vinent, és una iniciativa dels alcaldes. “Al territori li falten coses: els darrers anys hem treballat el turisme familiar i de senderisme, però el festival ens posarà al mapa mundial. I tindrà un retorn durant força temps”, assegura l’alcalde d’Esterri d’Àneu, Ramon Villuendas. Fill d’una carnisseria local, el 1998 era un jove molt jove, que s’ho va muntar dormint poc per poder tenir una estona per a la música: “Ara, el que més recordo és la feina. Va ser un no parar per subministrar carns. Ja des de setmanes abans, treballar, treballar i treballar.” Així, i com a mínim amb la mateixa intensitat de fa dues dècades, esperen treballar els hotels, restaurants i comerços durant tot el juliol del 2019.
Segurament, els bons records de les anteriors tres edicions, les presentacions internacionals i actes de relacions públiques com el d’aquesta setmana s’han donat la mà amb la bellesa dels prats d’Escalarre per provocar que a hores d’ara ja s’hagin venut uns 2.350 abonaments. I això malgrat que el Doctor Music encara no ha fet públic cap nom al cartell. La insistència dels periodistes no ha servit de res. “Dona mala sort avançar noms i, a més, molts artistes no confirmaran res fins passat l’estiu...”, assegura el promotor Neo Sala. Així, caldrà esperar fins a la tardor per saber quins artistes empalmaran el cel estelat amb aquesta terra viva, vivíssima de flors i insectes (atenció: que ningú es descuidi l’antimosquits!) com promet l’organització. Sols explica que “hi haurà més o menys la mateixa quantitat de grups que fa vint anys, entre 70 i 80, i seran grans noms internacionals i altres de més nous. La presència local serà important”.
Les xifres del festival són d’impacte. Un recinte de 160 hectàrees, que a hores d’ara ja té signats un 90% dels contractes de lloguer dels prats on se situaran les tendes de campanya per a gran part del públic, cinc escenaris i aparcament. El cost total per als ajuntaments i retorn directe per als veïns és d’uns 120.000 euros. El pressupost del festival és molt superior, 12 milions d’euros. Els promotors volen marcar la diferència i ser un referent en sostenibilitat, també per a la producció alimentària de quilòmetre zero. L’associació de restauració local La Xicoia ha ofert plats tradicionals pallaresos deliciosament cuinats, com ara la girella, la truita de riu a la brasa, el corder, el cérvol i formatges, embotits, vins i cervesa locals per llepar-se els dits. En l’aire fresc de les nits pallareses queda suspès el dubte de si és gaire sostenible encabir 60.000 assistents i milers d’automòbils als prats d’un municipi de 2.000 habitants. Pregunta de curt recorregut, perquè la proposta és seductora. S’ho mira amb escepticisme i a primera fila, el monestir de Santa Maria d’Àneu (segle IX). A pocs metres, els promotors han plantat un menhir inventat, tallat fa 19 anys i procedent d’una pedrera de Solsona. “Cada espai té la seva energia i aquí vam veure que hi ha una tensió. El menhir amplificarà l’energia i més enllà de la música, el record serà diferent”, diu Mariano Bueno, expert en “geobiologia”.
Dilluns a la nit, la irreverència musical de Quimi Portet va encadenar les energies dels cims i dels periodistes i veïns convidats. L’escenari al mig del prat i entre tendes de campanya projectava el viatge cap als cims amb clàssics i peces del darrer disc. Asseguts a l’herba, vam apartar les criatures per gaudir com la canalla.
