“El català, tal com el coneixem avui, es va forjar a Badalona”

Volem mostrar la vinculació de Pompeu Fabra amb la ciutat. Ell hi va viure molts anys, i una de les coses que ha diluït aquesta memòria és que no va morir aquí. L’any 1939 va marxar cap a l’exili. Per a nosaltres era important que Badalona destaqués en la celebració de l’Any Fabra, que commemora els 150 anys del seu naixement i el centenari de la publicació de la Gramàtica Catalana. Badalona ha acollit la inauguració de l’Any Fabra al Teatre Zorrilla i hem estat coordinant-nos per fer diferents accions. L’Espai Betúlia ha presentat la senyalització de la ruta Pompeu Fabra.

Sí, des del 2010, i mostra els punts on Pompeu Fabra va tenir un contacte directe. Per exemple, l’espai de l’antiga Escola d’Arts i Oficis que Fabra va impulsar i de la qual va ser el primer director. També alguna de les cases que va ocupar durant els anys de residència a Badalona.

Sí, hi arriba el 1912 procedent de Bilbao, quan Prat de la Riba li demana que s’incorpori a l’Institut d’Estudis Catalans per endreçar la llengua i perquè faci classes a la càtedra de català. Fabra era professor d’enginyeria química, deixa la feina de Bilbao i busca un lloc per viure-hi. Tenia tres filles i una d’elles, la Teresa, estava delicada de salut. Per això busca un lloc a prop del mar per recomanació mèdica. Es fixa en Badalona perquè li agrada. Primer s’instal·la en una fonda del carrer de Mar mentre busca casa i després passa per diferents domicilis. Fabra també va valorar la proximitat amb Barcelona perquè hi anava a treballar cada dia. La seva vida diària estava lligada al tramvia. Cada dia l’agafava fins a la plaça Urquinaona. D’això n’ha deixat testimoni el periodista i caricaturista badaloní Jaume Passarell, que explica que el trajecte durava una hora i Fabra el feia quatre cops al dia perquè al migdia tornava a dinar a casa. Fabra utilitzava aquestes estones per parlar amb la gent. Era molt observador, i això li va servir també per endreçar la llengua.

No, va tenir molta relació amb la vida social badalonina. Era un gran esportista i va fundar un club de tennis. Va ser el primer director de l’Escola d’Arts i Oficis i va portar dues persones rellevants a la ciutat. Van ser Artur Martorell i Marcel·lí Antich, pedagogs. Antich es va quedar a Badalona i va fundar l’Escola Catalana, que aplicava sistemes molt moderns d’ensenyament, i Edicions Proa, que va néixer a Badalona. Al seu entorn es va crear una nucli intel·lectual d’una gran potència.

Va ser molt precipitada. Van cremar la biblioteca de casa seva tot i que una part del fons es va salvar. Va quedar en mans d’Esquerra Republicana i molts anys després una part del fons es va dipositar al Museu de Badalona i alguns volums de temàtica filològica van anar a parar a la UB. Fabra va marxar amb tota la família a França i després d’un periple per diverses ciutats franceses es va establir a Prada.

L’any 1968 Badalona ja organitza un homenatge amb motiu del centenari del seu naixement. Salvador Espriu escriu el poema El meu poble i jo per llegir-lo en aquell acte d’homenatge, però la censura no li va permetre fer-ho. Un any després, la ciutat dona el nom de Pompeu Fabra a un carrer secundari.

Sí, en aquell moment es decideix posar el nom de Pompeu Fabra a l’estació de metro i a la nova plaça. És el moment de la creació de la ruta Fabra.

Mostra la vinculació de Fabra amb Badalona en diferents aspectes. Està feta amb fons propis i inclou peces cedides, com ara la seva raqueta de tennis.

Sí, el que li va fer l’escultora badalonina Elisa Reverter. Estem projectant fer-ne una còpia en bronze i situar-la a la plaça de Pompeu Fabra. S’havia de fer coincidir amb l’Any Fabra, però com que el pressupost municipal no s’ha pogut aprovar, es deixarà per a més endavant. El que sí que farem és la restauració del monòlit dedicat a Fabra que es va fer el 1985 amb l’impuls d’Òmnium Cultural.

Encara es podria fer més. De la mateixa manera que tenim una Facultat de Medicina a Can Ruti, Badalona també podria acollir una part de la Facultat de Lingüística. Ens ho mereixeríem com a ciutat. Seria una manera de recordar que el català, tal com el coneixem avui, es va forjar a Badalona.