Adeu al músic valencià Pep Laguarda

El músic Pep Laguarda, un referent del pop-rock i el folk valencià, que el 1977 va enregistrar amb Tapineria el mític àlbum Brossa d’ahir, va morir ahir a València, segons va confirmar l’Ajuntament de Rafelbunyol (Horta Nord), on va néixer.

Set llargs temes formaven Brossa d’ahir, en què Laguarda dibuixava bells i estranys paisatges d’una Mediterrània lisèrgica, amb un estil entre el pop i la psicodèlia que recordava el del seu amic Pau Riba. L’edició en vinil es va convertir en un objecte de culte buscat per col·leccionistes. El seu segon disc, Plexison impermeable, va tenir una història molt accidentada. Enregistrat el 1979 a Barcelona, no es va arribar a publicar per culpa de desacords propis de la indústria discogràfica estatal dels anys setanta i no va sortir a la llum fins que Discmedi el va remasteritzar i publicar, el 2012. “No va ser tampoc una gran frustració –explicava llavors Laguarda en una entrevista a El Punt Avui–. És evident que va significar un tall en la meva carrera. Va fer que tot fos molt estrany. Vaig estar actuant 12 anys amb un únic disc publicat. Tocava cançons de Plexison, però no podia demostrar que el disc existís.” Malgrat tenir una carrera tan accidentada, en un país amb tantes coses per normalitzar, Laguarda va esdevenir una referència fonamental del pop i el folk valencians dels setanta i vuitanta.