Còmic

Llegat ‘underground’

L’editorial La Cúpula ha actualitzat l’esperit contracultural de la revista ‘El Víbora’ amb l’edició d’autores que representen les tendències de la novel·la gràfica

De la testimonial presència d’autores a ‘El Vibora’, a ser, les dones, el plat fort de l’editorial

Les èpoques de can­vis polítics i soci­als solen venir acom­pa­nya­des d’una revo­lució cul­tu­ral. Als Estats Units, la lluita con­tra Viet­nam i la rei­vin­di­cació de la pau i l’amor –i també del tren­ca­ment de les nor­mes morals– va gene­rar la con­tra­cul­tura, que en el camp de la his­to­ri­eta es va expres­sar amb el còmic under­ground, amb autors com Gil­bert Shel­ton i Robert Crumb. El Maig del 68 va pro­vo­car a França el canvi de línia de Pilote, la revista que publi­cava Astèrix, que va pas­sar a ofe­rir con­tin­guts més adults que dona­rien peu a la cre­ació de publi­ca­ci­ons com Metal Hur­lant, que revo­lu­ci­o­na­ria el mitjà.

A l’Estat espa­nyol, el clima d’agi­tació social que por­ta­ria a la democràcia va pro­moure una mena de con­tinuïtat del cor­rent que havia nas­cut a la costa oest ame­ri­cana. A prin­ci­pis dels setanta, el còmic under­ground es va expres­sar amb mit­jans pre­ca­ris i ven­des fetes pels matei­xos autors. L’under­ground català va aple­gar a Bar­ce­lona gent de dife­rent pro­cedència, com Maris­cal, de València, i Naza­rio, d’Anda­lu­sia. Aquests autors, acom­pa­nyats d’altres com Gallardo, Medi­a­vi­lla, Max, Pons i Martí, van tro­bar-se a El Víbora (1979-2005), una revista diri­gida per Josep Maria Beren­guer i apa­dri­nada per l’edi­tor Josep Tou­tain.

El Víbora, en la seva pri­mera etapa, va repre­sen­tar la més lluïda expressió del còmic under­ground fet a tot l’Estat i que es carac­te­rit­zava per trac­tar sense com­ple­xos la lli­ber­tat sexual, el con­sum de dro­gues, la lluita con­tra l’ener­gia nuclear, la rei­vin­di­cació del retorn a la natura –amb una òptica molt urbana– i tot ple­gat amb una mar­cada acti­tud anti­sis­tema.

Durant força temps es venien prop de 40.000 exem­plars men­su­als, però si la pujança d’El Víbora va ser filla del seu temps, també els temps la van abo­car a una certa decadència. En l’última etapa el motiu prin­ci­pal de la revista va ser el sexe, però un sexe que no tenia res a veure amb la rei­vin­di­cació d’una nova moral.

Mal­grat tot, La Cúpula, l’edi­to­rial que edi­tava la revista, va saber adap­tar-se i va ori­en­tar la seva línia edi­to­rial a pre­ser­var el lle­gat històric i a ofe­rir obres actu­als. Així es recu­pe­ren en for­mat d’edi­ci­ons inte­grals tre­balls de Naza­rio, Max, Gallardo i Medi­a­vi­lla i Robert Crumb. També s’han ree­di­tat autors que sor­tint de l’under­ground van ser el pròleg de la novel·la gràfica, com Daniel Clowes, els ger­mans Beto i Jaime Her­nan­dez i Ralph König.

Però el mèrit de La Cúpula ha estat donar con­tinuïtat a una tra­dició incor­po­rant autors ple­na­ment actu­als que encai­xen amb les tendències de la novel·la gràfica. Per Emi­lio Bernárdez, l’actual direc­tor de La Cúpula, edi­to­rial en què ha fet tots els papers de l’auca, “el que defi­neix la nos­tra línia actual es publi­car de manera acu­rada tot alló que nosal­tres cre­iem que és un bon pro­ducte, ai pen­sem si és o no comer­cial”. Això no treu que molts dels seus pro­duc­tes esde­vin­guin èxits, com ara la poètica Piru­e­tas, de Tillie Wal­den, que en la pas­sada edició del Saló del Còmic de Bar­ce­lona va fer una xer­rada en què va expli­car als assis­tents com obrir-se camí en el món del còmic sent dona, jove i les­bi­ana. Un altre èxit que ha obtin­gut La Cúpula és Cro­queta y empa­na­di­lla, d’Ana Oncina, de qui han publi­cat tres títols. Deli­rant plan­te­ja­ment sur­re­a­lista que acaba per ser una ten­dra història d’amor i amis­tat.

Un dels grans can­vis de l’under­ground a l’actual còmic inde­pen­dent és que de la mínima pre­sen­cia feme­nina de la revista El Víbora –Laura i Marta Guer­rero en van ser una excepció– s’ha pas­sat a un lide­ratge cre­a­tiu de les dones, que. a dife­ren­cia dels seus pre­de­ces­sors, no han de ven­dre als bars els seus fan­zi­nes, sinó que es donen a conèixer a les xar­xes soci­als.

La Cúpula publica el tre­ball de Cami­lle Jourdy, amb l’esplèndida tri­lo­gia Rosa­lie Blum; Aisha Franz (Pla­neta Tierra); Mary M. Tal­bot (Sally Heath­cote. Sufra­gista); Gabri­e­lle Bell (Voyeurs); Ellen For­ney (Maja­reta); Merit­xell Bosch (Yo, gorda) i mol­tes altres auto­res que han fet evo­lu­ci­o­nar un còmic incon­for­mista cri­da­ner en una dis­con­for­mi­tat plena d’intel·ligència i mati­sos en forma de vinye­tes. I és que a més, La Cúpula té ara edi­tora: Nata­lia Mos­quera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.