Crònica
Llibertat per gaudir
Salvador Sobral, l’artista que va saltar a la fama en guanyar Eurovisió el 2017, sorprenent i trencant l’hegemonia de música de focs d’artifici i veus robotitzades, dimecres va delectar el públic del Festival Arts d’Estiu de Pineda de Mar. Va ser un concert ple de textures, estils, sons i idiomes embolcallats en el seu estil tan característic, en què llibertat, humilitat i fluïdesa són ben presents.
Va presentar les peces amb el seu català d’accent mallorquí i amb una certa ironia. Va combinar cançons del seu disc de debut i del que presentarà a final d’any, i es va poder escoltar una diferència molt positiva en les noves composicions. L’estil que regeix actualment és el del disc en directe del 2017 –el seu segon–, poc queda del seu primer disc.
Durant una mica més de dues hores, Sobral va anar jugant amb tots els elements que tenia al seu abast, mentre l’encert, la creativitat i la tècnica dels músics conduïa a una vetllada curiosa i diferent. Amb les constants entrades i sortides de l’escenari, Sobral vol que gaudim del brillant Júlio Resende, al piano; el dolç André Rosinha, al contrabaix, i l’incansable i llegendari Bruno Pedroso, a la bateria. Una formació aparentment clàssica de jazz, però que va estar saltant d’un estil a un altre sense perdre l’essència jazzística que porten dins.
El concert va anar avançant amb gran varietat de cançons, des de jazz i jazz fusió fins a bolero i latin jazz, entre altres gèneres, deixant clar que el nou disc vindrà carregat amb molta força, profunditat i frescor. L’estima del cantant a Pessoa es va escoltar a Pressagio. Sobral fa el que sent amb la seva veu: juga, crida, parla i crea ritmes però sap mesclar-ho a la perfecció amb els músics que l’acompanyen. Ens va deixar parats improvisant un rap en anglès amb el cap dins del piano. I és que Sobral, que es mostra crític amb les tendències musicals actuals, va anar combinant cançons en portuguès, castellà, anglès, francès i, fins i tot, català, perquè, si no ens havia sorprès prou, va seure al piano per interpretar Paraules d’amor, amb què va deixar el públic rendit a la seva personalitat pura i genuïna.