Arts escèniques

Crònica

El poder de la màgia

Per dir-ho d’una manera màgica, totes les for­ces s’havien posat en con­tra de la 19a Nit d’Il·lusió, que dis­sabte va tenir lloc a l’Espai Ridaura de Santa Cris­tina d’Aro, orga­nit­zada per l’irre­duc­ti­ble il·lusi­o­nista Xevi . Per començar, els deus del fut­bol la van fer coin­ci­dir amb l’estrena del Barça en la lliga. Això, però, no va impe­dir que l’audi­tori s’omplís d’incon­di­ci­o­nals de la gran cita màgica de l’estiu, però es van apa­gar els llums i de seguida algú va recla­mar a crits que els obris­sin: un senyor gran havia per­dut el conei­xe­ment. Res greu, però l’inci­dent va tras­tor­nar la pun­tu­a­li­tat habi­tual d’en Xevi, que al final de l’espec­ta­cle va haver de patir una altra incidència, quan es va dis­pa­rar una alarma que ningú sabia atu­rar i es va con­ver­tir en la insi­di­osa banda sonora del moment en què el mag Sel­vin va aparèixer amb una gran espelma per cele­brar els 75 anys d’en Xevi, que jus­ta­ment els cele­brava aquell dia. “Ha fet 62 anys en la vida del tea­tre i 75 en el tea­tre de la vida”, va dir en Sel­vin en referència a les sis dècades de tra­jectòria escènica de l’amfi­trió, que després de tants anys té recur­sos de sobres –sobre­tot un humor a prova de bomba– per afron­tar qual­se­vol pro­blema. Com diria el mateix Xevi, “quina diada!”.

Però l’espec­ta­cle sem­pre ha de con­ti­nuar i, quan van sonar les notes d’Així parlà Zara­tus­tra de Strauss, cèlebres per l’odis­sea espa­cial de Kubrick, el poder de la màgia es va fer pre­sent i els dife­rents números de la nit, gai­rebé sense excepció, van entu­si­as­mar els espec­ta­dors en un dia tan asse­nya­lat com el 18 del 8 del 2018, tal com va remar­car en Xevi, que va com­par­tir amb el seu col·lega Sel­vin la pre­sen­tació dels altres artis­tes. Tots dos van pro­ta­go­nit­zar també diver­tits números, amb la par­ti­ci­pació de dife­rents volun­ta­ris del públic, com el que Sel­vin, gran ventríloc, va pro­ta­go­nit­zar amb un noi recon­ver­tit en ninot can­taire (Soy minero!) només amb una màscara. No calen grans apa­rells per fer gran màgia. La Nit d’Il·lusió va tenir moments bri­llants amb els mis­te­ris ori­en­tals de l’italià She­zan i les seves làmpa­des màgiques; els ultraràpids can­vis de ves­tu­ari de la por­tu­guesa Solange Kar­di­naly; el belga Rafael, que feia aparèixer coloms fins i tot de les saba­tes; l’hon­garès Soma, envaït pels telèfons mòbils que li sor­tien per tot arreu, i el número final de grans il·lusi­ons: una Magic Expe­ri­ence amb el gust valencià per la pirotècnica. I així Xevi va poder mos­trar un any més en el seu fes­ti­val la millor màgia inter­na­ci­o­nal, pen­sant ja en la 20a edició d’una Nit d’Il·lusió impres­cin­di­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.