Omplint els buits

El calendari d’exposicions als museus i centres culturals gironins presenta aquesta tardor unes quantes sorpreses agradables. Mela Muter, per exemple, la pintora més mitificada que hagi passat mai per la ciutat de l’Onyar; i Josep Berga i Boada, el més mal comprès dels artistes formats en aquella gran terra de promissió que és el paisatge olotí, i Ramon Pichot, segurament el cràpula més simpàtic, el més entendridor i el més desmanegat de la famosa banda de Picasso. Tots tres tindran exposició monogràfica aquesta tardor, en unes propostes alliberadores que, més enllà de la llegenda i dels llocs comuns, il·luminen l’obra amb una perspectiva innovadora i amb nombroses aportacions inèdites. Josep Berga i Boada. El despertar de les coses i dels adormits obre la campanya, dissabte vinent al Museu de la Garrotxa d’Olot. Comissariada per Javi Palomo, planteja el primer acostament rigorós al fill de Berga i Boix, l’inefable “avi Berga”, per rescatar-lo com una de les figures més interessants, lliures i descarades de la modernitat de principis del segle XX. El mateix setembre, però el dia 20, arriba al Caixafòrum Girona, procedent del MNAC i després de passar també per Lleida, Ramon Pichot. D’Els Quatre Gats a la Maison Rose, el descobriment, a partir de la tesi doctoral que va dedicar-li Isabel Fabregat, de la trajectòria vital del més bohemi de la nissaga cadaquesenca, al voltant del qual circulen, en una ebullició febrosa, des de Nonell fins a Dalí, passant per Rusiñol, Picasso, Manolo o Casanovas: una joia. De París a Girona. Mela Muter i els artistes polonesos a Catalunya es farà esperar una mica més: no s’inaugura fins al 24 de novembre, al Museu d’Art de Girona, però hem de ser pacients i pregar com criatures pel fet de poder endinsar-nos, per fi, en l’univers d’aquesta dona que va deixar un solc tan profund en la memòria de la ciutat i, sobretot, en els artistes que van tractar-la. Glòria Bosch i Susanna Portell, en col·laboració amb Athur Tanikowski, han fet mans i mànigues per aconseguir portar a Girona fins a una seixantena d’obres seves, a més d’una representació dels artistes polonesos que van acompanyar-la en l’exposició celebrada a Can Dalmau el 1912. N’hi haurà per sortir amb la boca oberta. La Fundació Valvi, seguint l’hàbit saludable de recuperar, passat l’estiu, algun històric mal enterrat, revisarà l’obra Josep Albertí, el pintor músic de Sant feliu de Guíxols.

Des d’una perspectiva contemporània, el Museu d’Història de Girona presentarà, a partir del 27 d’octubre, la revisió del llegat d’un heterodox inclassificable amb Damià Escuder. Totes les vides, una exposició basada en la recerca de Lluïsa Faxedas a l’entorn d’una obra anticipadora i totalment al marge del relat oficial. És una via semblant a la que va obrir, des de París, el saltenc Jaume Xifra, que serà reconegut a partir del 14 de setembre en una gran retrospectiva a les Bernardes de Salt, sota la supervisió de Pilar Parcerisas. A un altre nivell, però no menys remarcable, cal considerar l’exposició commemorativa dels 35 anys de la galeria El Claustre, el mateix 14 de setembre: que una sala se sostingui tant de temps en solitari i en una ciutat com Girona no només és motiu de celebració, sinó gairebé de credulitat miraclera.