L’art de la impostura

James Bond sol caure dret i, la majoria de vegades, sense ni despentinar-se, a diferència dels agents de debò, que a part de morir-se amb més freqüència del que voldria el guió, no responien a uns models tan impecables ni de virilitat ni d’infal·libilitat, però és indubtable que la història del segle XX els deu més favors que al polidet Bond. El Caixafòrum de Girona dedica un cicle de conferències, a partir de demà, al paper fonamental que van jugar els espies i els serveis d’intel·ligència en els vint anys que van del final de la Primera Guerra Mundial a l’esclat de la segona, quan els països en conflicte van posar uns esforços inaudits a desemmascarar les estratègies de l’enemic amb mitjans tecnològicament cada vegada més sofisticats, com les ja famoses computadores Colossus o Enigma, i estratagemes d’engany d’una audàcia extraordinària, algunes de les quals van decidir el curs de la guerra, com la maniobra per desviar l’atenció dels nazis sobre Calais per tal de preparar el desembarcament a Normandia.

L’espionatge d’entreguerres, el cicle que tindrà lloc els dimarts i dijous al Caixafòrum de la Fontana d’Or, fins al 16 d’octubre (19 h), comença demà amb la conferència de José Luis García Delgado, catedràtic d’estructura econòmica de la Complutense de Madrid, Proclamant la pau i preparant la guerra que tractarà d’aquells anys vint pròspers i mundans que van concloure, amb el crac de la Borsa de Nova York de 1929, amb un daltabaix a escala mundial sense precedents dins el qual germinaria, en terreny abonat, el descontentament que portaria als totalitarismes dels anys trenta. L’historiador Luis Horrillo Sánchez aprofundirà, dijous dia 27, en els serveis d’espionatge britànics, creats durant la primera guerra per la por d’Alemanya i transformats als anys vint, amb casos cèlebres com els “cinc de Cambridge”, en una barrera de contenció contra el contagi revolucionari de la Unió Soviètica.

El 4 d’octubre Alfredo López Serrano, analitzarà l’escenari més glamurós del període: els balnearis, un espai selecte on el mateix Bond hauria passat desapercebut entre diplomàtics i espies robant-se informació classificada. Fernando García Sanz, investigador del CSIC, abordarà el dia 9 d’octubre l’espionatge de la postguerra, i com va afectar el nou ordre geopolític les organitzacions dedicades als serveis d’intel·ligència. Finalment, Joan Maria Thomàs, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), tractarà el 16 d’octubre del salt qualitatiu que van experimentar els rudiments de l’espionatge durant la Guerra Civil espanyola.