Un país de llegendes

El periodista Àngel Rodríguez Vilagran (Salt, 1966) ha publicat el llibre 1001 llegendes i mites de Catalunya (L’Arca, Reedbook Ediciones ), que un altre periodista amb lligams saltencs, Jordi Grau, presentarà el dijous 4 d’octubre a la llibreria Empúries, de Girona (19.30 h). En el mateix acte, diversos membres dels Amics de la Unesco de Girona llegiran algunes de les llegendes recollides en les 270 pàgines del llibre, que no són mil i una, però sí moltes, “com a mínim una de cada comarca de Catalunya, excepte el Moianès, però aquesta me la reservo per a una possible segona edició”, diu el seu autor. En realitat, aquesta xifra màgica és l’eix vertebrador d’una col·lecció en la qual Jordi Arbonès ja va explicar les 1001 curiositats de la Costa Brava i Mar Bosch Oliveras, les 1001 curiositats de Girona i el Gironès, entre altres títols.

Presentador del programa de ràdio diocesà Església viva i autor de diversos llibres, com ara Maria als santuaris del bisbat de Girona i Festes i tradicions del calendari litúrgic, Àngel Rodríguez Vilagran afirma que sempre li han agradat les llegendes. “Per mi la llegenda és la poesia de la història. Les llegendes no són falses, com els contes: moltes vegades busquen un sentit a fets reals i, generalment, estan ben localitzades en un espai i un temps concrets. Per exemple, la llegenda de les mosques de sant Narcís fa referència al moment en què les tropes de Felip III de França van assetjar la ciutat de Girona, l’any 1285, i van profanar la basílica de Sant Feliu i les relíquies de sant Narcís que s’hi guardaven”, recorda Rodríguez, que també remarca que, en altres temps en què la gent no tenia tant accés com ara a la informació, “les llegendes eren també una manera fàcil i entenedora de divulgar fets històrics”.

A més, Rodríguez no s’ha limitat a recollir i narrar llegendes d’arreu del país d’una manera inopinada, sinó que en la seva recerca ha aplicat també una visió crítica. “M’agrada bastant desmitificar alguns conceptes que estan molt estesos, com ara la idea que sant Valentí representa una intromissió cultural espanyola que entra en conflicte amb el més nostrat sant Jordi com a patró dels enamorats. Però en el capítol en què parlo de com van arribar a Ribes de Freser les relíquies de sant Valentí, també recordo que en un poema català del segle XIV ja hi havia referències al seu dia com a festa de l’amor, molt abans que s’instituís la diada de sant Jordi. Jo crec que els dos sants són compatibles.”

El cavall del comte Arnau, la cadira d’or del castell de Burriac, els pescallunes, el bandoler Serrallonga, el timbaler del Bruc, fades, dones d’aigua, bruixes, dimonis i altres personatges en la frontera entre el mite i la realitat protagonitzen un llibre que mostra un país ric en història i en llegendes.