Música

Crònica

Excel·lent comunicadora

La pro­posta de Paula Grande va molt més enllà de la música entesa com a entre­te­ni­ment: les seves lle­tres, els seus comen­ta­ris, les gra­va­ci­ons que uti­litza com a inter­lu­dis, tot ple­gat s’emmarca en una visió pro­fun­da­ment femi­nista i huma­nista –i per tant, crítica– del món, que fins i tot s’apre­cia en els petits detalls: per exem­ple, quan va anun­ciar que, a la sor­tida del seu con­cert de dis­sabte pas­sat a la sala de cam­bra de l’Audi­tori de Girona, es podria adqui­rir el seu últim disc, SóC, a tres preus dife­rents, en funció del com­promís amb el pro­jecte i de la capa­ci­tat adqui­si­tiva del com­pra­dor. També, ves­tida de blanc i des­calça, Paula va expli­car que ves­ti­ria així durant tots els con­certs de la gira que comença ara, amb la roba reci­clada i sos­te­ni­ble que crea la seva amiga Sílvia Jou amb el segell Seams­tress Vin­tage .

Per tant, queda clar que el mis­satge, el con­tin­gut, és fona­men­tal per a Paula Grande , però això no vol dir que des­cuidi el con­ti­nent, la música amb què trans­met les seves idees: després del seu superb debut, Viatge interes­tel·lar (2016), ara ha avançat uns quants pas­sos amb SóC ( U98 Music , 2018), un tre­ball en què ha acon­se­guit l’equi­li­bri entre tot el que va apren­dre a la pres­ti­gi­osa Shure Mon­treux Jazz Voice Com­pe­ti­tion i el que ja havia assi­mi­lat pel seu compte a l’escola de la vida del hip-hop. El resul­tat és un exci­tant com­pendi sonor en què el jazz més àcid con­viu amb den­ses atmos­fe­res ins­tru­men­tals i una veu que pot evo­car els cants de les sire­nes o reci­tar amb ràbia con­tra les injustícies. Per ser jus­tos, cal subrat­llar la gran con­tri­bució d’uns ins­tru­men­tis­tes joves, tots ells al vol­tant de la tren­tena, que demos­tren l’alt nivell musi­cal que s’ha asso­lit en els últims anys a casa nos­tra: el bai­xista banyolí Vic Moli­ner, la teclista Merit­xell Ned­der­mann, el bate­ria Arnau Figue­res, el per­cus­si­o­nista Juan Rodríguez Berbín i el gui­tar­rista Josep Munar. Gran banda.

Paula va obrir el con­cert tota sola, amb la seva loop sta­tion: un apa­rell que, després de dese­nes de con­certs sense cap més acom­pa­nya­ment, domina amb pre­cisió i excel·lents resul­tats, cre­ant amb la veu els seus pro­pis cors i per­cus­si­ons. “Ha estat un gran apre­nen­tatge, però en la gira d’aquest disc no em tor­na­reu a veure sola”, va anun­ciar Grande. En una hora i mitja van sonar 14 temes, des de Moving on, la potent ober­tura de SóC, fins a Plena de tu, una de les per­les de Viatge interes­tel·lar. Entre totes dues, van sonar tots els temes de SóC: Luna lunera, Ja t’ho dono jo, Qui­ero i, després de la Cançó gallega de les illes Medes –adap­tació d’un poema d’Enric Casas­ses, extreta de Viatge...– també No hay, Me interesa, Uno por, Kémundo i, ja en els bisos, Sóc, des­gra­na­des entre reci­tats impro­vi­sats amb fre­estyle per una excel·lent can­tant i comu­ni­ca­dora.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia