“Vull estrènyer llaços amb la Catalunya del Nord”

Suposo que pel meu coneixement del territori i perquè he estat molt en contacte amb els ajuntaments durant tots aquests anys treballant al Servei de Biblioteques de la Diputació, i també per la meva experiència a la Casa de Cultura.

A mi m’agrada pensar que, com la meva mare, sempre he estat molt curiosa intel·lectualment parlant. Ella ho llegia tot.

Sí, quan vaig arribar als serveis territorials tot just sortíem d’un 155 que ho havia paralitzat tot. A més, l’anterior director, Francesc Ten, ja feia uns mesos que no hi era, perquè era al Parlament, i això ha provocat un cert retard en les gestions que encara està afectant el nostre dia a dia. Pressupostàriament, ja veurem com va l’any vinent. Com diu la consellera, si en deu anys el departament ha perdut la meitat del pressupost, ara només podem remuntar.

Sí, però també s’han superat deficiències estructurals gràcies al compromís i el sobreesforç de molts professionals de la cultura. Un equipament conegut internacionalment com el museu d’ Ullastret funciona amb un personal mínim, gràcies a un director molt implicat que ha de fer gestions que no li pertoquen. I a les comarques gironines tenim molts altres tresors patrimonials, com ara Montsoriu , la Draga o Serinyà , que necessiten més recursos per preservar-los i donar-los a conèixer. La societat ha de ser conscient del gran esforç que s’està fent i donar a la cultura no només els diners, sinó també la importància que mereix, perquè és transversal i afecta molts àmbits.

Això ha canviat des que es va crear l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ( OSIC ) i les noves tecnologies permeten fer els tràmits a distància.

No, jo crec que la majoria de la gent és molt conscient del que té i del seu valor patrimonial: és aquest respecte pel que t’han llegat i el sentit de responsabilitat per deixar-ho en condicions als que vindran després, en una cadena de la qual tu ets només una baula. Fins ara no coneixia la magnitud de la feina que fa la Comissió de Patrimoni , i crec que és molt important.

Puc incidir en la importància que tenen determinats projectes o equipaments, perquè rebin més suport. Ara encara no m’hi veig amb cor perquè alguns encara no he tingut temps ni de visitar-los, com ara el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ( CASC ), una meravella que també ha estat afectat per la falta de recursos. Les meves prioritats són conèixer millor el territori i el Departament de Cultura, per poder connectar-los.

Sí. Podem fomentar intercanvis en un àmbit nacional, però també internacional, a través de l’Institut Ramon Llull. A mi m’agradaria estrènyer llaços amb la Catalunya del Nord, com ja ho fan el festival perpinyanès Jazzèbre o la biblioteca de Puigcerdà.

A Girona hi ha hagut sempre una gran col·laboració entre el Servei de Biblioteques de la Diputació i la Central de Biblioteques de la Generalitat, que han compartit edifici i responsabilitats de manera pionera a Catalunya. Ara el mapa de les biblioteques ja està gairebé enllestit: només falta la de Vilafant, que està pendent d’un acord entre el seu ajuntament i el de Figueres, i les biblioteques de proximitat en ciutats com ara Blanes, Lloret, Olot, Salt i Figueres.

Cada vegada hi ha més gent que s’atreveix a crear: a escriure, a pintar, a fer música, encara que tingui altres professions. Això és un símptoma que som una societat inquieta i culta.