Cultura popular

SAMUEL SOTIL

PRESIDENT DELS FALCONS DE BARCELONA

“Treballem per assolir l’escala de 10 aquesta temporada”

Els Falcons de Barcelona compleixen 15 anys d’història aquest 2018 amb un seguit d’actes que culminaran el dia 28. Sotil, amb només 28 anys, ja ha estat cap de músics, secretari i ara, president

Per a la gent que no els cone­gui, com defi­ni­ria els fal­cons?
Són cons­truc­ci­ons huma­nes, amb per­so­nes que pugen unes sobre les altres, i que bus­quen fer figu­res estètiques amb ampli­tud i quan­ti­tat de gent.
I quan arri­ben a plaça i la gent diu “ja són aquí els cas­te­llers”, què pensa?
Sento una mica de ràbia... Els cas­tells són més cone­guts, tenen la fama, i nosal­tres fem una cosa que s’hi assem­bla però encara no som prou iden­ti­fi­cats tot i les diferències que hi ha.
Hi ha diferències, però també simi­li­tuds: les fai­xes, les gra­lles...
Sí, n’hi ha perquè els fal­cons vam assu­mir alguns trets del fet cas­te­ller; por­tem pan­ta­lons, camisa, faixa, l’acom­pa­nya­ment amb gra­lles, però en aquest sen­tit, l’estètic, també hi ha diferències. Entre d’altres, en el nos­tre cas, el color de la faixa és el que dife­ren­cia les colles, i la camisa és sem­pre de color blanc.
Diu que no són prou cone­guts, què els cal per ser-ho?
Segu­ra­ment cal peda­go­gia, expli­car aquesta tra­dició popu­lar que fa molts anys que és a Cata­lu­nya, tot i que a Bar­ce­lona és cert que és rela­ti­va­ment nova i se’ns veu sobre­tot a les dues fes­tes majors, Santa Eulàlia i la Mercè, i en alguns bar­ris on ens con­vi­den, i en aquests bar­ris on anem sí que ja ens iden­ti­fi­quen. Cal anar fent això, difusió del fet.
Ara li dema­naré una cosa difícil, ja que expli­car les figu­res en poques parau­les és gai­rebé impos­si­ble..., però, quin és actu­al­ment el repte, pel que fa a figu­res, dels Fal­cons de Bar­ce­lona?
Des del punt de vista iden­ti­fi­ca­tiu els fal­cons tenen una figura clàssica, l’escala, que és aquesta més tri­an­gu­lar, és la més habi­tual, la que totes les colles fan, i la seva altura es pot dir que marca el nivell de la colla. Actu­al­ment els Fal­cons de Bar­ce­lona ja hem asso­lit l’escala de 9 i ara estem tre­ba­llant per la de 10, a veure si l’acon­se­guim aquesta tem­po­rada... En l’àmbit català hi ha de tot. Com en els cas­tells, Vila­franca està molt més enda­vant, està en escala d’11 i ha pro­vat ja la de 12, i pel que fa a la resta de colles, Vila­nova i nosal­tres som sem­blants, i la resta són més peti­tes, d’esca­les de vuit i de set. No és que els falti tècnica, nor­mal­ment els falta gent i una miqueta més de temps.
I la colla de Bar­ce­lona, en quin moment està?
Sin­ce­ra­ment, en un moment molt bo. Hi ha molt bon ambi­ent i ganes de seguir crei­xent. Hi ha un sen­ti­ment de dir “som els Fal­cons de Bar­ce­lona, som aquí!”
Quanta gent mouen?
Ara tenim una base d’unes 80 per­so­nes i a plaça som unes 60, depe­nent de l’actu­ació. Per la Mercè, per exem­ple, sem­pre arri­bem al màxim, cosa que ens per­met arri­bar a l’escala de 9.
I pel que fa a rege­ne­ració, un pro­blema que afecta algu­nes expres­si­ons de cul­tura popu­lar?
Va entrant cana­lla nova, la veri­tat. Nosal­tres fem tallers a les esco­les per expli­car el fet dels fal­cons i també per con­vi­dar els nens a pro­var-ho. Bus­quem gent a qui li agradi, que s’enganxi i que després con­tinuï. És cert que hi ha algu­nes edats en què tenim buits gene­ra­ci­o­nals, però de gent nova en va entrant. Amb els ado­les­cents és més com­pli­cat, és una època en què des­con­nec­ten una miqueta...
El fal­co­nisme és més potent en alguna zona de Cata­lu­nya?
On té més tra­dició és a la zona del Penedès i l’Anoia. Pel que fa a la resta de colles, n’hi ha a Osona, a la Cata­lu­nya del Nord..., però el més potent i tra­di­ci­o­nal és al Penedès.
La seva tra­dició sor­geix del ‘sokol’, una espècie de gimnàstica que es feia en el que seria l’antiga Txe­cos­lovàquia, i arriba a Cata­lu­nya al llarg del pri­mer terç del segle XX per mitjà, sobre­tot, de movi­ments vin­cu­lats a les joven­tuts catòliques. Què en queda d’allò?
Som una evo­lució de tot allò, però encara en que­den coses, sobre­tot a la colla de Llo­renç del Penedès, la més antiga de Cata­lu­nya, que manté l’ori­gen de com va arri­bar i ho rei­vin­di­quen.
I en què es dife­ren­cien?
És més gimnàstica, com l’ori­gi­nal, i en la part estètica, por­ten pan­ta­lons blancs, no por­ten camisa sinó un polo, també blanc, i en lloc de por­tar faixa por­ten cin­turó i no van des­calços com nosal­tres, sinó que van calçats.
I a Bar­ce­lona, com hi arriba?
Per una per­sona inqui­eta cul­tu­ral­ment, que volia dur-hi els fal­cons. Els va crear, en aquell moment, amb gent de cas­te­llers de Bar­ce­lona. Ara, de cas­te­ller ja pràcti­ca­ment no hi ha ningú.
Aquest any estan de cele­bració.
Sí, estem edi­tant un lli­bre, que sor­tirà aquest mateix mes –hem acon­se­guit tots els diners per edi­tar-lo gràcies a apor­ta­ci­ons popu­lars– i que recull la història de la colla. I el dia 28 farem la diada, una diada en què ens acom­pa­nyen els Fal­cons de Malla.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia