Cinema
Ed Harris
Actor
“Com més has viscut, més pots donar actuant”
Estic desconcertat, avergonyit, enfadat, estressat, frustrat, trist... pel fet de tenir aquest president
Actor en un centenar de produccions al llarg de 40 anys de carrera, Ed Harris (Tenafly, New Jersey, 1950) té una forta presència en pantalla i vist de prop que no s’esvaeix amb l’edat, malgrat les arrugues que guanyen terreny al seu rostre. Nominat quatre vegades a l’Oscar, per Apol·lo XIII, El show de Truman, Pollock i Las horas, és també un director notable (Appaloosa i l’esmentat Pollock). La seva col·laboració amb Peter Weir com a mentor de Truman ha estat l’excusa perfecta per portar-lo al Festival de Sitges. Ahir vam poder conversar amb ell, juntament amb tres periodistes més.
Peter Weir deia ahir aquí a Sitges que a les estrelles de cinema els agrada explorar i arriscar-se. Hi està d’acord?
Sí, és clar. Una de les coses que m’agraden de la feina que faig és explorar qualitats desconegudes del personatge, que hi descobreixes i et sorprenen. No m’agrada prendre-m’ho com si hi hagués una sola manera de fer-lo, has d’estar obert al que pugui sorgir, i a més treballes amb altres actors i has de veure què t’aporten ells, avançar a poc a poc... Sí, has d’arriscar-te, provar coses noves. És el que m’agrada d’aquesta feina. També és el que em fa gaudir quan faig teatre, anar avançant nit rere nit. Buscar la veritat dalt de l’escenari, amb el públic mirant.
Com prepara un paper?
Ho he estat fent durant molts anys i hi ha moltes maneres diferents de preparar un personatge. A vegades és una preparació més física, d’altres més psicològica, pot ser important la recerca, o els diàlegs i explorar la teva veu... El guió és vital, és la teva Bíblia, i es tracta de trobar la manera que cobri vida.
Què ha de tenir una història perquè la vulgui dirigir?
Necessito està obsessionat, sentir la necessitat de dirigir-la. Amb Appaloosa vaig llegir els dos primers capítols del llibre i em vaig enamorar d’aquest home gran i la seva relació amb un home més jove, em van semblar uns personatges realment interessants, i la història era molt cinematogràfica. I em vaig dir: “L’he de fer!” Jo no soc estrictament un director, només he dirigit dues pel·lícules, però m’agrada tot el procés creatiu, disfruto amb els actors, buscant la veritat. És molt emocionant. M’agradaria fer-ho més sovint, però és molt dur, són anys de feina.
Pot explicar el projecte que dirigirà?
Es titula The ploughmen i és una història que transcorre a Montana cap al 1980, abans dels mòbils, protagonitzada per un home acusat d’assassinat. Potser és una història de personatges més que un thriller psicològic.
Guanyar experiència és important per ser més bon actor?
Sí, cada dia t’aixeques i no saps què et portarà cada dia. I tu intentes aprendre alguna cosa nova de tu mateix i de la gent que t’importa. Com a ésser humà has d’estar còmode amb qui ets, acceptar-te, fer el que hagis de fer per explorar-te a tu mateix i ser més intel·ligent, afectuós... Pel que fa a la interpretació, com més has viscut, més pots donar. Un dels límits que tenen els actors és la imatge que tenen d’ells mateixos.
Hi ha coses dels personatges que li queden?
Sí, sovint. Hi ha coses que queden amb tu, aprens d’algú, o fas un personatge amb aspectes que tenen a veure amb la teva manera de ser. Potser t’adones que una part de tu és millor del que pensaves. Sovint hi ha coses que t’afecten.
El ‘western’ encara té recorregut com a gènere?
Segur que sí, perquè parla de gent malvada en un entorn que no està controlat per la tecnologia, un món molt més senzill.
Per què es va implicar a la sèrie ‘Westworld’?
Vaig parlar amb Jonah Nolan, volia que interpretés aquest personatge, necessitava feina i realment el personatge m’agradava molt. Jonah estava molt entusiasmat amb aquest projecte, tenia una idea molt clara de com fer-ho, i m’agrada la gent així. És una mica trampós, un projecte així, perquè les temporades són molt llargues i et limita. M’agrada fer teatre també.
No parla sovint de política.
Normalment no, però avui ho he fet. Estic desconcertat, avergonyit, enfadat, estressat, frustrat, trist... pel fet de tenir aquesta persona governant al meu país. És horrible! Demano disculpes. No puc creure que el poble americà haguem escollit aquest home per governar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.