Família ‘Col·leman’

No hi ha una família tipus argentina. No hi ha una família tipus catalana. Cada producció, amb nous integrants, suposa una nova relació de personatges. Amb la clau de revisar molt obertament el que va ser el debut de l’actor Claudio Tolcachir com a director i autor (ara fa uns 15 anys), es va presentar el director als assaigs de la versió catalana. L’omissió de la família Coleman, amb traducció de Jordi Galceran, és una aventura propiciada pel Temporada Alta i que busca forçar les direccions internacionals amb els intèrprets de casa. Aquesta comèdia tendra i humana s’estrena al Temporada Alta (Municipal de Girona, divendres i dissabte) i farà temporada al Romea del 26 d’octubre al 9 de desembre.

Fa 15 anys, en la irrupció del nou teatre argentí de Buenos Aires a Barcelona, es deia que era impossible trobar actors de la qualitat dels argentins. Ahir, Tolcachir deia, contundent, que ha trobat un equip que respon a famílies teatrals molt diferents (“cadascú ve d’un galliner diferent”) i que han col·lidit perfectament en els assaigs. Els actors catalans poden estar orgullosos d’haver superat un estigma d’inferioritat.

La família Coleman és un retrat molt especial que no pretén retratar cap família en concret. És un grup de gent que, per la desídia de no actuar, va veient com tot s’enfonsa. Més que fer un retrat social, amb què el públic empatitzi, és que s’expliqui que la vida és complexa.

Un retrat que Tolcachir va estrenar per fer funcions al menjador de casa (amb capacitat per a 50 persones) i que l’ha traslladat a tot el món. No ho podia preveure. Tolcachir no dona els drets a fer noves produccions fins que la seva companyia no el deixi de representar. I el manté en actiu encara. Ara, sí que s’ha atrevit a fer una aventura de la qual se sent satisfet (però que aventura que no tornarà a repetir): fer una nova producció amb companyia catalana. Catorze anys després que l’aixequés per primer cop. Té en projecte una possible producció a Anglaterra i un film a França d’aquesta obra.

Els ressorts han canviat totalment i ha descobert noves possibilitats de personatges brindats a iniciativa dels actors d’aquest repartiment: Cesca Piñón, Bruna Cusí, Roser Batalla, Josep Julien, Sergi Torrecilla, Vanessa Segura, Ireneu Tranis i Biel Duran. De fet, aquesta última incorporació és conseqüència de l’accident de Marc Rodríguez amb la moto fa molt pocs dies. Duran es va atrevir a substituir-lo perquè fa un paper breu que entra un instant a l’escena. Al seu primer assaig, sense saber ben bé qui era qui encara, la companyia va jugar que ell ho sabia i el van deixar tan sorprès (o més) que al mateix personatge. Va ser una broma que s’ha introduït de manera efectiva a la funció. El joc continua. Es pot escriure Coleman amb ela geminada? Sembla que sí, tot i que no és transcendent per a les vides dels protagonistes d’aquesta estirp.