Un pas endavant
L’escriptora Mar Bosch Oliveras publica ‘Vindràs amb mi després del diluvi’, un encàrrec convertit en un repte creatiu
No és habitual que un escriptor rebi l’encàrrec d’escriure una novel·la i, menys encara, que hagi de complir unes determinades condicions argumentals. Però aquest és el repte que van assumir l’escriptora gironina Mar Bosch Oliveras (1981) i altres sis autors catalans –Núria Cadenes, Ada Castells, Jordi Coca, Julià de Jòdar, Miquel de Palol i Susanna Rafart– als quals l’editorial Comanegra va encarregar una sèrie de novel·les per commemorar el desè aniversari de l’editorial barcelonina –fins ara centrada només en la no-ficció– i també el 200è aniversari de Frankenstein, de Mary Shelley. En aquest cas, les condicions eren que totes les novel·les havien de tenir com a escenari Barcelona, en un any destacat dels seus dos darrers segles d’història, i que hi havia d’aparèixer un personatge immortal, Francesc Castany –no necessàriament identificat amb aquest nom–, més o menys inspirat en la criatura de Shelley. El resultat és la col·lecció Matar el Monstre , dirigida per Francesco Ardolino i l’editor Jordi Puig.
Després de Bedlam: darrere les hores càlides (Empúries, 2013), amb la qual va guanyar el premi Casero, i de Les generacions espontànies (Edicions del Periscopi, 2016), Mar Bosch ha publicat ara, com a fruit d’aquesta iniciativa editorial, Vindràs amb mi després del diluvi, una història que té lloc a la Barcelona del 2004 –l’any consta a la coberta–, la del Fòrum de les Cultures. Bosch va afrontar la petició de Comanegra amb moltes ganes, conscient de ser la més jove en un grup d’autors força consagrats: “Em vaig proposar fer la novel·la que jo hauria volgut escriure, independentment de l’encàrrec, i amb una certa autopressió per no abaixar el nivell del conjunt de la col·lecció. Vaig estar un any escrivint-la i, per primera vegada, vaig fer un treball de documentació prèvia. Crec que he fet un pas endavant, que he evolucionat sense deixar de banda la meva manera de fer”, explica l’escriptora, resident a Vilablareix. “El lector hi trobarà una certa fragmentació, pròpia del meu estil, però el rerefons dramàtic és nou en la meva obra. De fet, m’he trobat gent que no havia entrat en les dues novel·les anteriors i que ha connectat millor amb aquesta”, hi afegeix.
En realitat, Vindràs amb mi després del diluvi és “una novel·la dins d’una novel·la, com si fossin nines russes”. En el centre d’aquesta novel·la de 219 pàgines n’hi ha una altra, Les aigües, que narra la història i les reflexions sobre la paternitat dels pares dels germans protagonistes de la trama principal, en Noè i la Coloma, dos nois de poble arribats a la gran ciutat. Els seus noms subratllen la idea del diluvi com a “fil simbòlic” de la trama, que coincideix en el temps amb el terrible tsunami del sud-est asiàtic. La Coloma –que es fa dir Sigrid perquè no li agrada el seu nom– “surt a voltar per la ciutat per recollir senyals de vida i motivacions que engresquin el seu germà a sortir de l’habitació on ha decidit tancar-se”. Mar Bosch està molt satisfeta dels resultats, però també diu: “Després d’aquesta novel·la necessitaré fer-ne una altra més alegre, en la línia de Les generacions espontànies, també amb Periscopi.” Bosch presentarà Vindràs amb mi... el 5 de novembre a la biblioteca Carles Rahola de Girona, acompanyada per Josep Pastells i Josep Campmajó, altres dos guanyadors del Casero.
