Premis d’Honor per la llibertat
Els guardonats amb la distinció d’Òmnium Cultural reclamen l’alliberament dels presos polítics i exiliats
“La història dels Premis d’Honor és també una història d’exilis i repressions”, va dir Marcel Mauri
Els dotze guardonats amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes encara en vida van reclamar ahir conjuntament “l’alliberament immediat” del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, així com el de “la resta de presos o exiliats per les seves idees, pel seu activisme cultural, polític i social, sempre expressat pacíficament i democràtica”, en un acte per commemorar el cinquantè aniversari del Premi d’Honor a l’Ateneu Barcelonès. Carlota Benet, filla del dramaturg Josep Maria Benet i Jornet, Premi d’Honor de l’any 2013, va llegir una declaració firmada per Josep Vallverdú, Josep Maria Espinàs, Joan Francesc Mira, Feliu Formosa, Jaume Cabré, Josep Massot, Raimon, Joan Veny, Maria Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó i Quim Monzó, en què s’adverteix que “empresonar un representant cultural de la societat civil catalana atempta contra la promoció de la diversitat cultural i l’humanisme, els fonaments d’Europa”. “Cap estat de dret pot justificar un judici polític a la democràcia, als drets i les llibertats bàsiques de tota la ciutadania catalana, espanyola i europea”, es denuncia en el manifest.
Història d’exilis
Abans de la lectura, Marcel Mauri, vicepresident de l’entitat, va recordar com la història dels Premis d’Honor és malauradament també una “història d’exilis i repressions” i, atesa la presència en l’acte de guardonats només masculins (Maria Antònia Oliver i Isabel-Clara Simó van excusar la seva absència), va subratllar el compromís d’Òmnium de “corregir” en el futur un fet tan “inexplicable” com és ara que només cinc dones hagin estat reconegudes amb el Premi d’Honor. Mauri va llegir també una carta escrita per Cuixart a la presó de Lledoners: “Òmnium va néixer per salvar els mots, al costat de Rubió i Balaguer i fins al Quim Monzó, passant pel Tísner, a Mercè Rodoreda, la Teresa Pàmies o el Miquel Martí i Pol. I ara ens toca salvar les llibertats. Com la llengua, les llibertats «no ens les regalarà ningú, les haurem de guanyar cada dia», que deia Fuster.” Cuixart, en la carta, va admetre ignorar “quants anys el president d’Òmnium haurà de comunicar per carta la decisió del jurat”. “Ni ho sabem, ni ens fa ja cap por”, va reblar.
L’acte, al qual van assistir familiars dels premiats, la secretària general de Cultura, Maria Dolors Portús, i el diputat de Cultura de la Diputació, Oriol Lladó, va tancar-se amb diferents reflexions dels premiats al voltant del país i la llengua. Monzó, per exemple, va criticar que TV3 faci un “ús seductor del catanyol”. Raimon, per la seva banda, va afirmar: “El que estem vivint, desgraciadament, no és una cosa estranya. És conseqüència d’un passat que s’ha fet mal. Tenir aquesta gent a presó és una injustícia i un error polític.” El pare Massot, finalment, va fer un clam a favor de “conservar l’esperança i la il·lusió, i pensar que, en un moment o altre, guanyarem”. Els cinquanta anys del Premi d’Honor, d’altra banda, quedaran reflectits aquest mes en la publicació d’un llibre amb un perfil de cada un dels guardonats: Tot un honor.
