Arts escèniques

Por i fantasia per a un androide

Marc Artigau escriu que una historiadora de l’art compra un robot i el barreja amb el tríptic d’El Bosch

Raimon Molins: “La tecnologia capdavantera per a Atrium és el mateix teatre”

Alba (o el jardí de les delícies) vol ser un viatge íntim pel qua­dre d’El Bosch. El viuen els tres pro­ta­go­nis­tes, que s’hi enfon­sen entre els éssers fantàstics, que tant cau­sen sor­presa com ter­ror, i el pal­pa­ran els espec­ta­dors. El gua­nya­dor de l’onzena edició del premi al pro­jecte escènic Quim Masó s’estrena avui, dins del Tem­po­rada Alta (El Canal, 20.30 h), i farà tem­po­rada, poste­ri­or­ment, a la Sala Petita del TNC. El direc­tor artístic del fes­ti­val, Narcís Puig, cele­bra que la impli­cació del TNC per­meti que el guardó gua­nyi en interès per als artis­tes i que es rebin pro­pos­tes cada cop més ambi­ci­o­ses. El pro­jecte també ha rebut el suport de l’Escena Naci­o­nal d’Andorra (ENA) i la mateixa com­pa­nyia Atrium hi inver­tirà per fer que l’obra tin­gui molta més vida enllà d’aquest any.

Marc Arti­gau (el TNC pre­para un lli­bre que com­pi­larà un gra­pat dels seus tex­tos més recents, que sor­tirà a la venda a finals d’any) i Rai­mon Molins són els artífex d’una obra que navega entre mol­tes aigües dife­rents. S’ins­pira en la ciència-ficció perquè Alba, la pro­ta­go­nista (Montse Gua­llar), encar­rega una androide (Clàudia Riera) que la repro­du­eix a ella mateixa a l’edat de 23 anys. S’enfonsa en el valor de l’art i la memòria, perquè la pro­ta­go­nista pre­para una con­ferència sobre aquest qua­dre hipnòtic d’El Bosch. Però, sobre­tot trans­pira huma­ni­tat, perquè l’home (Lluís Marco), ena­mo­rat de la pro­ta­go­nista, qüesti­o­neja i revela els can­vis que es pro­du­ei­xen amb la seva pare­lla arran de l’apa­rició del robot a casa seva.

L’Atrium ja va començar a inda­gar amb l’ús de la càmera a Tri­lo­gia de la imper­fecció (Nora, Júlia i Nina). Van voler fer tres adap­ta­ci­ons de clàssics del tom­bant del segle XIX al XX (d’Ibsen, Strind­berg i Txèkhov) recu­pe­rant nous punts de vista a través d’una càmera. Ara l’apa­rell audi­o­vi­sual i sonor també és envo­lu­pant, però no hi ha el live cinema d’aque­lla tri­lo­gia. Molins adver­teix que, de tota manera, “la tec­no­lo­gia cap­da­ven­tera per Atrium és el tea­tre”. Marco cele­bra que la pro­posta es mou entre la inter­pre­tació clàssica i la mes tec­nològica, però que,a dife­rents d’altres obres en les quals havia inter­vin­gut, el res­pecte pel text i pels actors fa que es con­vis­qui sense haver de patir per no sor­tir de qua­dre.

De fons, hi ha un debat que fun­ci­ona d’acti­va­dor: els humans pre­pa­ren una nova espècie d’homínid que dri­bli les difi­cul­tats de super­vivència que el mateix humà pro­voca a la Terra. Arti­gau juga, a través dels con­cep­tes de la intel·ligència arti­fi­cial, en els con­cep­tes més pro­funds de la huma­ni­tat: on que­da­ran les emo­ci­ons i els records en el futur? Fan­ta­sia i por.

LES DATES

16.11.18
S’estrena
dins del Temporada Alta el premi Quim Masó del 2017, valorat en 40.000 euros. Serà al Canal (20.30 h).
29.11.18
Comença
la temporada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya. S’allargarà fins al 23 de desembre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.