Les restes de Pere el Gran proven un nou ritual funerari i permetran identificar les de Jaume I
L' anàlisi inicial del rei embalsamat conclou que feia 1,73 d'alçada i tenia bona salut; ara n'extrauran l'ADN i se'n reconstruirà el rostre
-
Fèretre de Pere II el Gran, abans de l'extracció de la tomba de pòrfir al panteó reial del monestir de Santes Creus. CARLES AYMERICH / RAMON MAROTO. -
Detall del crani del monarca, recobert de restes de pell i teixit de la mortalla. CARLES AYMERICH / RAMON MAROTO. -
Equip científic a la sala habilitada al Centre de Restauració de Bens i Mobles de Catalunya, esterilitzada i amb una temperatura constant d'entre 12 i 14ºC i una humitat del 75%. CARLES AYMERICH / RAMON MAROTO.
El projecte d'anàlisi de les restes mortals de Pere el Gran ha aplegat un amplíssim equip científic i, de fet, només en l'extracció del fèretre i la preparació del trasllat hi van intervenir una quarantena de professionals. L'obertura de la tomba del monestir de Santes Creus es va completar entre dilluns i dimecres de la setmana passada i de camí cap al Centre de Restauració de Béns i Mobles de Sant Cugat –on s'ha habilitat una sala esterilitzada amb temperatura i humitat constants– van sotmetre el cadàver embalsamat a proves radiològiques i una tomografia axial computeritzada (TAC) cabdal per reconstruir els volums de l'esquelet i, en els pròxims mesos, executar la tècnica de reconstrucció facial.
Embalsamament i un ritual
L'operació de trasllat va ser delicada, sobretot per mantenir la curvatura del cos –amb parts momificades i d'altres d'esqueletitzades– sense trencar-lo. Al gener, una obertura tècnica va permetre analitzar els gasos de l'interior de la tomba, en què s'han identificat restes de brea, betum, sílice i herbes aromàtiques pròpies dels embalsamaments d'altres monarques europeus del període, i inspirades en les receptes de l'antic Egipte.
Malgrat això, la primera anàlisi ha permès trobar una petita bossa de roba amb un manyoc de cabells del monarca. La troballa, d'una banda, il·lustra un ritual funerari propi del món antic però del qual no se'n tenia constància en l'edat mitjana. Però, de l'altra, «si conservessin les arrels se'n podran fer anàlisis toxicològiques» que podrien aportar noves dades sobre la seva vida i mort, va apuntar la coordinadora del projecte, Marina Miquel. Quan l'equip hagi obtingut la seqüència d'ADN, a més, es podran resoldre altres incògnites com ara determinar quin dels dos cranis trobats al sepulcre de Jaume I –profanat al segle XIX– és el bo. Tot i que es pot donar el cas que cap d'ells correspongui al pare de Pere II.
Feia «vida de rei»
Miquel va descriure els indicis que feia «vida de rei», ja que l'estructura òssia potent denota una bona alimentació i poc desgast físic. Aquest fet contrastaria amb la mortalla austera, de llana molt malmesa que en teoria cobreix restes d'un hàbit monacal de lli. Tot això encara s'ha d'investigar.
El MHC repassa els 850 anys de Santes Creus
El director del Museu d'Història de Catalunya (MHC), Agustí Alcoberro, va aprofitar l'acte per anunciar una mostra fotogràfica que testimonia l'evolució del monestir de Santes Creus entre el 1821 i el 1921, amb les transformacions que va viure d'ençà de la desamortització. Al conjunt cistercenc, que enguany celebra 850 anys, restauraran les escultures del panteó reial i hi restituiran algunes peces trencades en saquejos.
Reediten un text sobre la mort del monarca
En paral·lel a l'estudi de les restes, l'editor Rafael Dalmau ha reimprès La mort i l'enterrament de Pere el Gran, un llibre en què l'antic arxiver del monestir, Eufemià Fort, relata els últims dies de vida del rei, a Vilafranca del Penedès, i el trasllat a Santes Creus.
