Cultura popular

IVAN BESORA ROIG

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ PER LA DIFUSIÓ DEL FOLKLORE ADIFOLK

“A l’Smithsonian, la cultura popular catalana va ser un èxit tot i la polèmica”

Adifolk és una entitat que promou, dinamitza i projecta a l’exterior la cultura popular catalana i dona a conèixer a casa nostra altres cultures. Avui celebra la seva primera gala de l’any

Quins objectius persegueix Adifolk?
Adifolk va néixer el 1972 amb l’objectiu d’apropar les cultures d’altres parts del món a Catalunya, a partir de les Jornades Internacionals Folklòriques, inicialment de Barcelona i que després passarien a ser de Catalunya, sota el lema ‘Les danses dels pobles pels nostres pobles’. Després es va plantejar projectar també la cultura catalana arreu del món i l’any 1988 va néixer a Amsterdam l’Aplec Internacional, que inicialment seria de la sardana i que després s’ampliaria a tota la cultura popular catalana.
Com rep el públic d’altres països la nostra cultura popular?
Cada país és diferent. En aquells on hi ha casals catalans es nota que s’ha fet un treball consolidat de difusió. Però en general queden bocabadats.
Quina és la disciplina que té més ressò?
La que crea més expectació són els castells. Però també admiren molt els gegants o les rotllanes de la sardana. Tot allò que és més diferent de la cultura del país on anem. També hi ha centenars de catalans que viatgen per assistir a l’Aplec cada any. Algunes persones han anat a totes les edicions.
La cultura popular catalana és molt àmplia. Com es tria la representació?
L’aplec actualment s’organitza entre Cultura Popular de la Generalitat i Adifolk. És una tasca conjunta que va impulsar el conseller Lluís Puig quan era director general. I l’altra branca important és la Fira Mediterrània de Manresa, que ha obert portes internacionals que ens han fet replantejar el format per anar més enllà de l’aplec tradicional de demostració a participar com a cultura popular convidada en festivals de renom dels diversos països. Entre tots fem la proposta d’espectacle i es fa la selecció respecte a les entitats sol·licitants.
Els festivals, què aporten?
D’entrada, una difusió brutal que abans havíem de fer amb molt d’esforç i demanant molta ajuda institucional. Aquesta línia la vam encetar al festival Colours d’Ostrava, a la República Txeca, l’any passat. Econòmicament també ajuda molt perquè un festival ja disposa d’estructures organitzatives potents.
Com ha afectat a l’Aplec el canvi de model dels festivals?
Ens ha limitat. Hem passat d’una participació d’entre 300 i 400 actuants als 85 que van anar a Ostrava, amb la colla castellera a banda que van ser uns 150 membres dels Castellers de la Vila de Gràcia. Això vol dir que en gegants, bastoners, sardanistes, esbarts, vam haver de fer una gran selecció i limitar cada disciplina a uns pocs membres de la colla i a poder ser disposar de grups pluridisciplinaris. Va ser un gran èxit, però hem d’intentar recuperar l’esperit inicial de participació i mirar d’enviar un esbart o colles senceres de sardanes, bastoners, gegants, etc, per a l’edició del 2019.
Edició que es farà a...
Això se sabrà avui a la gala d’Adifolk. És secret (somriu).
Vostè parla d’actuant. L’Aplec és un espectacle o una mostra folklòrica?
A Adifolk intentem sempre presentar-nos com un espectacle de la cultura popular catalana. És a dir que sigui una mostra, però transversal. No només una mostra individualitzada de sardanes, gegants o castells sinó plantejant actuacions conjuntes.
Per què?
Perquè hem de tenir present que no estem a les nostres places. No ens coneixen i no podem pretendre que tinguin el mateix interès que els catalans i paciència per seguir-ne el desenvolupament. Cal ser atractius.
És difícil que entenguin les pauses dels castells per exemple?
Sí. Els castells és ara mateix el referent cultural de Catalunya i és el que genera més expectació. Però la plaça està plena al principi i es va buidant després dels primers castells. Per això ara complementem l’actuació amb sardanes entre castell i castell. Per mirar de retenir la gent.
Cultura popular i carrer és indestriable?
A l’Aplec intentem fer el plat fort al carrer en un espai de referència de la ciutat. Però cant coral, cobla o actuacions similars l’espai mirem que sigui un teatre o una catedral, església, etc.
L’Smithsonian Folklife Festival de Washington DC d’enguany és la gran fita de l’Aplec?
És el festival més important dels EUA. Hi va haver una allau de peticions de grups i es va haver de fer una selecció estricta.
Els organitzadors dels festivals marquen criteris?
No. Hi ha un treball conjunt però es fa una proposta des de Catalunya i el festival l’accepta. Però l’Smithsonian és un festival molt consolidat en què es fa un treball antropològic molt potent i per això van marcar la línia del que calia cercar.
I com van viure la polèmica per l’enfrontament de l’ambaixador espanyol i la delegació política catalana encapçalada pel president Torra?
Les pressions prèvies les va patir bàsicament la Generalitat. Nosaltres com a entitat organitzadora no. No podem oblidar que tots els preparatius es van haver de fer en ple 155. Nosaltres vam viure la polèmica generada allà, però cal dir que tret d’aquell incident que va tenir tant de ressò el festival es va fer sense cap canvi respecte al previst i va ser un èxit.
Parlem ara del revers de l’Aplec que suposen les Jornades Internacionals Folklòriques...
Les Jornades són un festival també consolidat i té l’atractiu que no se celebra en una ciutat concreta sinó en molts municipis diferents durant diversos dies. Durant les 46 edicions hi han participat uns 250 països. Intentem que en cada edició hi hagi cinc països representats i que puguin venir cultures de tots els continents.
Avui fan la primera Gala de l’Any. Amb quin objectiu?
Hem volgut crear els premis Adifolk amb què cada any es faci un reconeixement a les entitats o persones que destaquen en el nostre àmbit. I la gala serà l’esdeveniment en què es lliuraran acompanyat d’un espectacle i una part institucional.
També organitzeu la Diada de Perpinyà. En què consisteix?
Va néixer el 2016 quan Perpinyà va acollir l’Aplec Internacional i l’Ajuntament ens demana tenir continuïtat amb una diada pròpia que és una gran festa major catalana a finals de juliol. I és un èxit.
Va accedir a la presidència d’Adifolk al març. Quines són les claus del seu projecte?
En aquesta nova etapa hem apostat per una interrelació molt més directa amb les federacions de cultura popular i hem creat una gran xarxa de col·laboració. També hem creat una junta amb una àmplia representació territorial.
La cultura popular ha d’apostar per la professionalització?
No podem pensar en una professionalització total perquè tot i que hi ha companyies professionals molt bones, el món associatiu i el voluntariat és un dels grans valors que té Catalunya i cal consolidar-lo. Això no vol dir que no hàgim de ser molt estrictes amb la qualitat.
Vostè ve del món geganter, però com a president d’Adifolk té una àmplia perspectiva. Com és la salut de la cultura popular?
Hem passat situacions dures però ara tornem a estar en un bon moment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.