La Funcional balla

“Amb Helena Cusí havíem parlat molt de fer un espectacle sense text, amb improvisacions i basat en la cultura popular, sobretot en les cançons i balls d’època. Quan va morir l’Helena, ara fa tres any, vam decidir tirar endavant un projecte en aquesta línia i, buscant un punt de partida, vam recordar la pel·lícula Le bal (1983), d’Ettore Scola, basada també en un muntatge teatral de la companyia francesa Théâtre du Campagnol”, explica Josep Maria Cortada sobre la gestació del nou espectacle de La Funcional Teatre , El ball, que s’estrenarà aquesta nit al teatre municipal El Jardí de Figueres, en homenatge a l’actriu i directora Helena Cusí, que era un dels puntals de la companyia figuerenca.

La d’avui és la primera de les deu representacions programades al llarg de tres caps de setmana, fins al 8 de desembre. No queda ni una sola entrada a la venda per a cap de les sessions. Com en altres muntatges de La Funcional, els actors i el públic –cap a 130 persones per funció– comparteixen l’escenari d’El Jardí, amb els espectadors situats al voltant de l’escena com “una ferradura envoltant”. “Les disposicions no a la italiana són un dels trets de la companyia, perquè venim del Casino Menestral, una sala diàfana on era possible qualsevol disposició”, explica Cortada, que comparteix la direcció d’aquest ambiciós muntatge escènic amb Jaume Parés i Anna Turró, el primer més centrat en la part coreogràfica, i la segona aportant-hi tota la seva experiència en teatre gestual, fonamental en una obra en què només se sent la paraula cantada i, sobretot, s’hi balla. “Som 23 actors i actrius i evidentment no tothom balla bé, com a la vida mateixa”, diu Cortada. També hi intervenen sis músics, sota la direcció del pianista Jordi Pous, que comparteixen la banda sonora amb música gravada, com si fos emesa per la ràdio.

El ball explica, en definitiva, com passa la vida per una sala de ball, durant setanta-cinc anys, entre el 1931 i ara mateix. I ho fa amb referents molt propers, tant històrics com socials, que tenen directament a veure amb Figueres i la resta del país. “Podria ser qualsevol sala de ball de Catalunya, però nosaltres pensem en la del Menestral”, diu Cortada sobre El ball, que neix amb vocació d’espectacle popular i “crònica sentimental figuerenca”. Ha estat un gran esforç per a la companyia: un any i mig de muntatge i una producció força complexa, com ho indiquen els 150 canvis de vestuari al llarg de l’obra. Però ja ha arribat el moment: ara, que comenci el ball.