Quan parlen les imatges
Les Jornades Varés van treure a la llum fons oblidats i fotògrafs poc estudiats en una trentena de comunicacions
La quinzena edició de les Jornades Antoni Varés d’Imatge i Recerca, celebrades del 21 al 24 de novembre a l’Auditori de Girona, va reunir més de 160 especialistes en la gestió i la conservació del patrimoni visual procedents d’una vintena de països. Les ponències presentades van abordar qüestions en general de tipus tècnic sobre la preservació i els reptes que plantegen els nous formats digitals, a banda de les estratègies dels arxius per divulgar els seus fons de manera que resultin atractius per als ciutadans. Però, a part d’aquestes intervencions marc, amb convidats de prestigi com ara els belgues Frederik Temmermans, Fred Truyen, Ann Dooms, Peter Schelkens i Bruno Vandermeulen, el brasiler Sergio Burgi, el suís Alain Dubois, el croat Tomislav Ivanjko o el mexicà Fernando Osorio, es van presentar al llarg de les jornades una trentena llarga de comunicacions d’un registre molt ampli que van permetre treure a la llum investigacions en curs sobre determinats fons documentals o sobre autors singulars.
Una de les aportacions més sorprenents, pel contrast que suposava en relació amb la rellevància dels autors en la història de la fotografia a Catalunya, va ser la detallada descripció que va fer Pablo Giori del procés de revaloració del llegat de Pere Català Pic (Valls, 1889-Barcelona, 1971), pare de Francesc Català-Roca i ell mateix fotògraf, a més de publicista i escriptor. La mediació tenaç d’aquest investigador, autor del primer estudi sobre Pere Català Pic, va ser decisiva perquè l’Arxiu Nacional de Catalunya acceptés en dipòsit el fons que fins aleshores conservaven els hereus al domicili familiar, en condicions poc idònies per la falta de recursos que la importància d’aquest material exigia. Un altre cas d’un fotògraf de gran prestigi però sobre el qual pesava encara un inexplicable buit historiogràfic és Adolf Mas Ginestà (Solsona, 1860-Barcelona, 1936) i el seu arxiu gegantí dedicat al patrimoni iconogràfic català, avui conservat a l’Institut Amatller d’Art Hispànic. Carmen Perrotta, que li ha dedicat la seva tesi doctoral, va aprofitar les jornades de Girona per reconstruir el funcionament intern del seu establiment fotogràfic, que Mas va fundar el 1901 amb el nom d’Helius però que adquiriria el seu màxim reconeixement quan, després de documentar la missió arqueològica de Puig i Cadafalch al Pirineu, va assumir l’encàrrec de registrar els monuments i les tradicions de tot el territori espanyol en un arxiu avui únic i irreemplaçable. Entre els col·laboradors de Mas en la seva tasca de documentació territorial, hi havia dos fotògrafs gironins: l’ubic Valentí Fargnoli i l’esquiu Joan Coromines, no sempre ben avinguts, com va revelar Perrotta i ha observat també l’arxiver Joan Boadas en un voluminós llibre recent que es presentarà el pròxim 17 de desembre, Fotografia en temps de noucentisme. Adolf Mas, Valentí Fargnoli, Jeroni Martorell i el Repertori Iconogràfic.
D’una perspectiva més glamurosa va ser la intervenció de Miquel Àngel Pintanel i Laura Suárez, de la Filmoteca de Catalunya, al voltant del fons fotogràfic de la revista Popular Film, editada a Barcelona entre 1926 i 1937 i que, a banda d’aplegar més de nou mil retrats d’actors i actrius de l’època, permet il·lustrar el procés d’edició, compaginació i impressió d’una publicació de la qual s’han conservat fitxes i arxivadors meticulosament classificats. Més singular va ser encara la comunicació de David González, de l’Arxiu Històric de Sabadell, sobre la fotografia pornogràfica de principis del segle XX i la polèmica oberta amb els retratistes tradicionals de la ciutat, que el 1904 es van embrancar en una agra polèmica contra la difusió de postals llicencioses per part d’un tal Antonio Soldevila.
En concordança amb una de les ponències inaugurals, que apuntava a la dubtosa fiabilitat de les imatges en l’era digital, dos investigadors belgues, Storm Calle i Pieter-Jan Lachaert, van exposar la seva recerca al voltant dels àlbums fotogràfics que les tropes alemanyes van confeccionar durant la seva ocupació de la ciutat flamenca de Gant, en plena I Guerra Mundial. L’interès d’aquest arxiu rau en el fet que les imatges s’han conservat amb les marques dels censors que faciliten la seva identificació com a instruments subtils de propaganda. Finalment, una de les intervencions va permetre retrobar la fotògrafa jueva Lore Krüger (Magdeburg, 1914-Berlín, 2009), que fugint del nazisme va refugiar-se el 1934 amb la família a Palma, on els seus pares s’acabarien suïcidant el 1940 per por de ser deportats pels franquistes. La investigadora Maria Josep Mulet-Gutiérrez va presentar aquesta artista sensible, alumna de Florence Henri i veïna de Walter Benjamin, en les anteriors Jornades Varés, el 2016. En aquesta ocasió, acompanyada de dos investigadors més, Joan Carles Oliver i Maria Sebastián, va ampliar el cercle a altres fotògrafs i artistes d’avantguarda que van establir-se a les Illes per motius diversos durant el període d’entreguerres, entre ells Hans Hartung, Pierre Boucher, Charlotte Perriand o Emil Orsinger (aquest darrer, un fotògraf originari de Friburg establert a Mallorca des de 1932, va ser motiu d’una recerca específica en les jornades del 2016). Totes les ponències i comunicacions són accessibles en línia a l’adreça www.girona.cat/sgdap/cat/jornades_presentacio.php .
D’altra banda, l’Arxiu Municipal ha editat el volum que recull la segona edició del cicle de conferències Fotografiar Girona. El llibre conté estudis sobre les galeries fotogràfiques que han existit a la ciutat des de mitjan segle XIX, de Jep Martí, o sobre l’“L’edat d’or de la postal a Girona”, a càrrec de David Iglésias, a més d’una aproximació a l’Afyc (Fina Navarrete), les noves imatges en la societat de masses (Bernardo Riego) i l’activitat de Fargnoli al servei del patrimoni (Joan Boadas).