Un pessebre de deu, a Torroella

El Museu de la Mediterrània celebra aquestes festes amb la commemoració del desè aniversari del pessebre de Josep Mir. Aquest pessebrista ha muntat novament un pessebre inspirat en el paisatge del Baix Ter. Des de l’any 2009, es pot gaudir al museu d’una de les tradicions més arrelades aquestes festes i una de les més difoses entre els països mediterranis.

En aquesta edició, el pessebre té com a novetat més destacada que el massís del Montgrí està fet a escala real, amb una maqueta creada per Lluís Vilanova, que també ha dissenyat, com cada any, els murals que acompanyen el pessebre de Mir. L’efecte de la il·luminació és molt singular, amb molts punts de llum independents i efectes diversos. També hi ha representades les esglésies de tot el territori, i molt fidelment, ja que s’han reproduït a escala amb una impressora 3D, i fins i tot s’hi pot sentir el so real de les campanes. Totes les innovacions tecnològiques són fruit de la col·laboració desinteressada de l’associació Robotec, que ha facilitat els coneixements i la tecnologia per a un pessebre cada any més adaptat als nous temps.

De cara als visitants, una novetat molt singular és que els més menuts de casa poden passar per sota del pessebre i visitar l’infern. Així mateix, es poden posar sota la maqueta del massís del Montgrí i disposar d’una visió singular des de dins del pessebre cap a fora. D’altra banda, per primer cop, es pot veure en filmació a intervals un vídeo de com s’ha estat treballant al llarg de més d’un mes en el pessebre i com Josep Mir i tots els seus col·laboradors l’han estat construint.

L’origen del pessebre se situa al segle XIII, quan sant Francesc d’Assís va voler celebrar un Nadal tan realista com fos possible i, amb el permís del papa, va instal·lar un pessebre amb palla dins una cova, i hi va col·locar la imatge del Nen Jesús i un bou i una mula al costat. En aquest escenari va celebrar la missa de la nit de Nadal. Sembla, però, que no va ser fins al segle XVI que van aparèixer alguns pessebres semblants als que es construeixen actualment: una cova amb roques, muntanyes i herba que es cobria amb una representació del cel, sota què es col·locaven figures de persones i animals que es podien canviar de lloc. Aquest va ser un costum que va arrelar molt fort a Itàlia i, aleshores, es va anar escampant per la resta del món cristià.