El còmic va créixer

L’editor Josep Toutain (Barcelona, 1932-1997) va ser un personatge controvertit, però les crítiques que li van caure van ser posteriors a les seves lloances, perquè, abans que res, i això tot el món de la historieta li ho reconeix, va ser l’editor que va transportar a un grau més alt de maduresa tant el lector com els creadors gràcies, bàsicament, a obrir portes a l’estranger, en una època en què tot l’Estat, inclosa Catalunya, feia olor de resclosit i calia obrir finestres per ventilar l’aire ranci de l’ambient. En aquest cas, el de la historieta.

Un llibre fa un repàs a la trajectòria de Toutain, que és com parlar de l’esclat del que es va anomenar còmic adult, antesala de l’actual novel·la gràfica: Toutain. Un editor adelantado a su tiempo (Trilita Ediciones), de què és autor Aitor Marcet (Sabadell, 1980), que ha fet una gran tasca de contextualització de tota la trajectòria de Toutain.

Toutain es va formar com a dibuixant, amb sèries com ara Sylvia Millones. No va ser per la manca de talent, sinó per un esperit emprenedor que Toutain va anar a París i, després, a Londres per obrir nous mercats. Es va trobar que els editors britànics tenien no només feina per a ell, sinó per a molts més. Valoraven molt l’art dels autors que procedien de l’Estat. Toutain, als anys seixanta, va esdevenir agent i va crear Selecciones Ilustradas, on van anar a parar joves de gran talent com ara Carlos Giménez, Fernando Fernández, Luis Garcia, Josep Maria Beà, Miquel Fuster i molts d’altres que rebien un guió traduït d’històries de gènere, entre què destacava el romàntic. Milers de pàgines van ser dibuixades per a les revistes adolescents de tota Europa, pagades a un bon preu. Era l’època en què la pesseta estava baixa amb relació a la lliura i Toutain va fer guanyar molt diners als dibuixants que treballaven des de casa o des dels estudis, la vida dels quals i les malifetes que es feien els uns als altres va reflectir Carlos Giménez a Los profesionales. Amb el temps, el retret que li van fer a Toutain era que si ells, els dibuixants, havien guanyat diners, ell encara n’havia fets molt més. Però per tots els qui va treballar-hi, amb el que de bo i de dolent tenia, Toutain va ser una figura paternal. Un cop desenvolupada la seva agència artística, Toutain va saltar a l’edició de la historieta de creació, i en aquest salt el van acompanyar també els autors que van crear els seus propis personatges. Amb la fundació de Toutain Editor, que va treure capçaleres com ara 1984, revolucionaria el còmic.