L’adeu discret de Manuel Veiga

“Ha marxat discret, com era”, comentava ahir al migdia, dolgut, el director Sergi Belbel. Manuel Veiga va morir ahir als 54 anys. Feia anys que arrossegava una llarga malaltia que anava superant. Feia molt que el van advertir que s’apropava el desenllaç. No va avisar gairebé ningú. I, per això, tothom va quedar trasbalsat ahir en assabentar-se de la notícia. Amant del folklore andalús, gran expert en Carmen Amaya i en l’entorn del Somorrostro barceloní, havia dedicat el seu darrer espectacle, Siempre a la verita tuya (que també interpretava i dirigia), a Lola Flores. La filla, Lolita, havia d’assistir a l’estrena, a la sala Palau i Fabre de La Seca. No va poder, finalment. Avui Lolita serà al Romea, presentant Fedra, un muntatge que l’ha consolidat al teatre, després de l’èxit a Mèrida.

A l’actual director de l’Escenari Joan Brossa, Ferran Madico, li agradava presentar-lo com “el nostre Lorca”. Sabia que a ell l’encoratjava. Els seus textos estaven carregats d’imatges i adjectius, però alhora es presentaven despullats, com un Lorca intuïtiu. El mes passat, va actuar a Lledoners en el cicle de teatre a les presons. Madico assenyala que seguia de gira amb Siempre a la verita tuya. L’any anterior, amb la seva companyia, havia recuperat una adaptació de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (que ja havia interpretat, dècades enrere).

Sergi Belbel li va oferir molts papers de repartiment en la seva època de director artístic al TNC. Eren “ingrats”, però ell els agraïa i els disfrutava, i feia pinya amb la companyia. Com a Terregada, de Juli Vallmitjana. Sempre molt correcte, molt reservat –“tot i que deia que no en tenia, de vida privada”–. Belbel mai podrà saber per què va quedar tan captivat pels gitanos de la Barceloneta, amb la qual no el lligava cap relació familiar. Això sí, Veiga va escriure 16.000 pessetes per al cicle T6 del TNC, que s’inspirava en la realitat dels pisos de la Barceloneta, un altre cop els barris pobres de Barcelona.

Madico i el dramaturg ja havien parlat de la possibilitat d’estrenar una tercera obra sobre els seus ídols, després de Jar, que homenatjava Carmen Amaya, i Siempre a la verita tuya, que remetia a l’univers de Lola Flores. Per Belbel, recuperar obres com aquestes, així com Recreo (Boris Rotenstein en va fer una darrera lectura el 2013 a l’Akadèmia), seria una sorpresa en la cartellera actual. Belbel lamentava no haver estat conscient que seria l’últim cop que el veuria quan va assistir a una representació de Kassandra, en què es van saludar. Veiga va recuperar Jar el 2013 al Teatre Akadèmia, coincidint amb els actes que es feien en l’Any Amaya. Va ser l’obra que millor va il·lustrar el context en què va aparèixer i va brillar la bailaora.

Veiga seguia actiu. Com a actor, va treballar en teatre, cinema, televisió i ràdio. Com a autor, va publicar i estrenar diverses obres a Barcelona, Madrid, l’Havana, Puerto Rico, l’Uruguai, Buenos Aires, Xile, el Perú i el Canadà. Algunes de les seves obres s’han traduït a l’anglès, al francès i al grec. Ha rebut el Premio Nacional SGAE (Recreo, 1997), el Premi Literari de Lleida, el premi Teatro Autor Exprés SGAE, el premi Manuel de Pedrolo, el premi Salvador Espriu, i el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc), entre d’altres, així com la beca de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’Aadpc va emetre un comunicat ahir al migdia en què lamentava la seva pèrdua. Hi haurà sala de vetlla al tanatori Sancho de Ávila des d’aquest migdia (12.30 hores), i l’enterrament serà demà (10.30 hores).