Artesans de la imatge
Els documentalistes Antoni Martí i Quim Paredes impulsen el cicle ‘Espigoladors d’imatges’ per reflexionar sobre el seu paper en un context de saturació gràfica
A Antoni Martí (1947) i Quim Paredes (1965) els separen alguns anys, però els uneixen moltes altres coses. Aquests dos realitzadors, coneguts sobretot per la seva tasca com a documentalistes, han deixat constància a través de les seves respectives productores –la bisbalenca Vídeo Play Serveis del jubilat però encara actiu Martí, i 24 Imatges x Segon , que Paredes dirigeix a Celrà– de molts episodis de la nostra petita gran història recent, de tradicions centenàries que han ajudat a mantenir vives amb les seves càmeres i de testimonis que s’haurien volatilitzat si ells no els haguessin prestat atenció. “També compartim el respecte per la gent que ens ha precedit: Antoni Varés, Tomàs Mallol, Joaquim Puigvert, Narcís Sans... I creiem en el cinema com un espai d’emocions i reflexions... però emocions mesurades, sense focs d’artifici.”
Martí i Paredes ja tenien referències mútues, però es van conèixer i van començar el seu “festeig” fa alguns mesos a la cuita de calç de Fonteta, que tots dos van visitar durant setmanes per realitzar dos documentals diferents sobre aquesta activitat. En comptes de rivalitzar –un concepte que no existeix en el seu món, tan allunyat dels imperatius del cinema comercial– van decidir unir esforços en un projecte inèdit: un cicle de converses i projeccions, titulat Espigoladors d’imatges –un homenatge a Els espigoladors i l’espigoladora, d’Agnès Varda–, que els portarà entre el 16 de gener i 22 de febrer a sis localitats de les comarques gironines on habitualment Martí i Paredes ja acostumen a presentar els seus treballs. En aquestes sis sessions no hi presentaran nous films –tot i que s’hi podran veure fragments dels esmentats documentals sobre la cuita de calç–, sinó que convidaran el públic a participar en un debat obert sobre preguntes com aquestes: “Quin és el paper dels mitjans audiovisuals a l’hora de captar la realitat del moment? Què en quedarà de tota la saturació gràfica que estem vivint? Estem transmetent la realitat al futur amb fidelitat?”
Martí i Paredes, que realment se senten com els espigoladors que recullen “l’últim gra després de la collita” en un món envaït per telèfons mòbils amb càmeres d’alta definició, han convidat diferents amics, tots experts en el món de la imatge des de diferents perspectives, a conversar amb ells en els sis actes programats: el dimecres 16 de gener, al Museu del Cinema de Girona, parlaran amb Jordi Dorca, responsable de programació del museu (19 h); el divendres 18 de gener, al Mundial de la Bisbal d’Empordà, amb l’arxiver Pep Matas (22 h); el divendres 8 de febrer, a l’Ateneu de Celrà, amb el crític de cinema Josep Mir (20 h); el dissabte 9 de febrer al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, amb l’historiador del cinema i crític d’aquest diari Àngel Quintana (18 h); el divendres 15 de febrer al Centre Excursionista de Banyoles, amb l’escriptor i director teatral Joan Solana (21 h), i el divendres 22 de febrer a l’auditori de la sala Galà de Cassà de la Selva, amb el fotògraf Ernest Costa (20 h). Cada sessió durarà més o menys 90 minuts, dels quals una quarantena estaran dedicats a la projecció en quatre blocs –arxiu, memòria, territori i ficció– de fragments de diferents treballs de Martí i Paredes, per ajudar a generar el debat.