La veu de la bateria

El banyolí Ramon Prats és un bateria molt sol·licitat i un músic tan inquiet que la seva discografia ja supera el mig centenar de referències i algun any ha arribat a fer vora dos-cents concerts. Té diversos projectes en actiu –el seu quartet, ampliat recentment a septet per reconstruir l’OK Computer de Radiohead; el seu Duot amb el saxofonista Albert Cirera, i els trios Movin’ Wes i MAP, així com també el grup de rock Morgat Morgat– i avui inicia a la Fundació Lluís Coromina-Espai Eat Art de Banyoles (21 h, 5 euros) una gira peninsular en solitari que inclourà, ni més ni menys, 21 concerts en 23 dies, i que tancarà el divendres 1 de febrer també a Eat Art. Seran concerts improvisats de bateria acústica, sense cap altre element complementari, que poden durar entre cinquanta i setanta minuts. Prats ho ha titulat, molt apropiadament, Solot.

“Amb l’Albert Cirera de Duot hem parlat sovint de la idea que tant a la música improvisada, com de fet en totes les músiques, és important que cadascú tingui la seva veu molt clara dins del grup. I enfrontar-se a un concert tot sol enforteix molt la teva veu, la teva personalitat creativa”, explica Prats sobre Solot, un projecte que ja té una història al darrere: “Va ser el 2010, durant una estada de tres mesos a Nova York, quan em vaig proposar que havia de tirar endavant Solot, del qual he fet des de llavors una desena de concerts.” L’estrena mundial va tenir lloc el 9 de juliol del 2010 a Can Pastanaga, de Caldes de Montbui. Gairebé nou anys després, aquesta gira portarà Solot per espais ben diferents –des de sales de música improvisada a clubs de jazz i altres i altres locals “més eclèctics”– de Vic, Osca, Pamplona, Bilbao, Gijón, Vigo, la Corunya, Porto, Salamanca, Madrid, Lisboa, Montemor-o-Novo, Ronda, Màlaga, Almeria, Alacant, l’Alcora i Barcelona, on actuarà el 31 de gener a Robadors23 –on ja ha presentat Solot quatre cops–, el dia abans de cloure la gira a Banyoles. Prats ha volgut obrir-la i tancar-la a Eat Art perquè té un fort vincle amb aquest espai. “El 2010 hi vam començar a fer concerts de música improvisada i, a poc a poc, s’ha anat creant a Banyoles una escena i una afició. Estic segur que els dos concerts de Banyoles seran molt diferents, perquè aquest és un projecte viu que evolucionarà al llarg de la gira.” En cada concert de Solot Prats té molt en compte l’acústica de l’espai : “Si és molt seca tendiré cap a tocs més llargs, que no puc fer en sales amb molta reverberació perquè no s’entendria res. Eat Art té una mica de reverberació, però pot variar en funció de quanta gent hi assisteixi.”

Encara que sembli mentida, ja hi ha un disc de Solot: “Vaig fer una caràtula sense disc a dins, que lliuro al públic al final dels concerts perquè la guardin amb els seus altres discos. Inclou un text que parla de la memòria com a terreny fèrtil que es va transformant al llarg del temps i la idea és que cadascú preservi el seu propi record de Solot. Però, de fet, ja hi ha una discogràfica interessada a publicar-ne un disc.”

Ramon Prats, que ha gravat recentment discos amb Kenny Werner & Classijazz Big Band i Lee Konitz Quartet, té previst editar entre el març i l’abril el quart disc de Duot, Fe, gravat sota la cúpula del Bosc de Can Ginebreda, on prèviament el duet va oferir un concert durant deu hores seguides per celebrar el seu desè aniversari: una actuació que també es va filmar íntegrament per a un possible documental de molt llarga durada.

Ramon Prats no para: “Va arribar un moment en què tenia un cert estrès mental, perquè pensava que m’havia de concentrar en una sola cosa, però al final vaig concloure que la música sempre és el mateix i que cada estil és només una cara de l’esfera que és la música. El meu objectiu és penetrar en aquesta esfera, sense pensar en els estils.”