Les quatre veus de la princesa
Imma Tubella presenta ‘A cavall del vent’, una novel·la històrica sobre una princesa asteca que va viure al Cadí
“Fa tres o quatre anys, vaig impartir una conferència a Arenys de Munt i, al final, se’m va acostar un home, Lluís Font, bateria dels Country Revival Farmers i venedor de pernils que em va dir que era descendent de Moctezuma. Vaig pensar que era boig”, explica Imma Tubella. Un temps després, va saber que no era boig i va recuperar el contacte. “Aleshores, vaig descobrir la princesa Xipahuatzin que va arribar a Catalunya cap al 1528”, i es va animar a escriure la novel·la A cavall del vent (Columna).
Per a l’editora, Glòria Gasch, és “una obra més antropològica que històrica, amb un punt d’intriga que ens manté enganxats: que li ha pogut passar, a la princesa?” A més, és “una novel·la de ritme suau, es desplega molt a poc a poc; dona la informació en petites dosis”.
Imma Tubella (la Bisbal d’Empordà, 1953) és doctora en ciències socials i catedràtica de comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de què va ser rectora (2006-2013).
Aquesta és la seva segona novel·la, després d’Un secret de l’Empordà (2016), també històrica, basada en el misteri de les joies desaparegudes, el 1935, a Albons, un poblet de l’Empordà, en l’accident d’un Rolls Royce en què viatgen la baronessa Thyssen i el seu amant.
Pel que fa a A cavall del vent, narra l’arribada i estada a Catalunya de la princesa asteca Xipahuatzin i el seu seguici després d’haver estat regalada per Hernán Cortés al baró de Toloriu, que l’havia acompanyat en la conquesta de Mèxic. “Era habitual regalar fills, intercanviar-los entre tribus. Ella és regalada al baró de Toloriu després de la invasió espanyola de Tenochtitlán”, detalla Tubella. “Els espanyols no podien tenir cap relació amb les indígenes que no estaven batejades; ara, un cop batejades, ja les podien violar”, explica l’autora, que manté una actitud crítica amb el genocidi que els espanyols van perpetrar a Amèrica. “Les cròniques oficials de la conquesta s’ha demostrat que són un muntatge de la Inquisició.”
La manera de narrar la vida d’aquesta princesa, l’estructura de l’obra triada per Tubella, és a través de quatre veus, de quatre personatges. “No vaig gosar que ella mateixa expliqués la seva història perquè no se’n sap prou.” Per això utilitza quatre veus que li permeten més llibertat d’acció, tot i que amb rigor documental de fons. “He llegit una setantena de llibres per documentar-me”, afirma, i confessa que alguns li van treure el son.
Els quatre personatges que narren la història són Nelli, una dama de companyia de la princesa –“em permetia mostrar el xoc cultural entre una civilització tan avançada com l’asteca, amb clavegueram, aigua corrent i tots els nens escolaritzats, fins i tot els fills dels esclaus, i la vida en un poblet de l’Alt Urgell com Toloriu, el 1528”–, Gabriel, un escrivà d’Índies –“que també és una mena de notari de l’horrorós viatge en vaixell i em va permetre donar una visió de la destrucció que va ser la conquesta”–, Raimon, un noble occità que estudia teologia i filosofia a Barcelona –“a través d’ell narro la part més espiritual del poble mexica; evito posar asteca, perquè és un terme que no es va aplicar fins al segle XVIII”– i, la quarta veu, Maria, una remeiera de la Cerdanya que, com solia passar, és titllada de bruixa –“ella explica la vida de la princesa allà al Cadí, sempre trista i deprimida, i em permet fer el tancament de l’obra”.
