Crítica
teatre
Ostres, el rei del ‘3-O’ va nu!
Teatre de circumstància històrica fet a partir de retalls teatrals clàssics. La dramatúrgia de Daniela DeVecchi i Albert Pijuan assumeix, en aquesta comèdia desbarrada, el repte de construir una història nova a partir dels retalls escrits per Shakespeare. LAminimAL juga amb el teatre sistèmic de Sanchis Sinisterra, que busca que cada passi sigui diferent a partir d’un joc intern amb els actors. Per això, la situació atemporal al despatx d’uns redactors de discursos professionals universals (com ara els icònics de Churchill, Pau Casals i Ricard III) fuig d’una veritat versemblant. Els protagonistes decideixen quin caire ha de prendre la compareixença del rei Felip VI el 3 d’octubre, després de l’1-O catàrtic i davant una aturada de país de Catalunya. Al seu costat, els jardiners d’aquesta estranya cort tenen veus ben disperses que respiren a rèpliques de bufó o de còmiques escenes pastorals, per desengreixar la retòrica.
A les màquines d’escriure, els redactors de discursos van revisant el text en funció de les ordres que els arriben per telèfon. Per moments, el soroll de les màquines ressona a la cantarella d’“els carrers seran sempre nostres”.
Shakespeare ressona amb aquella lucidesa d’Enric II i la seva obligada abdicació; amb Enric V i el seu cant èpic el dia de Sant Crispinià, i amb la baixesa maquiavèlica de Ricard III. Però queda barrejat amb l’ascensor d’una comunitat de veïns aristòcrata (o amb ànsies de convertir-s’hi), amb els jardiners que retallen de la gespa qualsevol indici republicà. El to clàssic es manté, tot i que les costures (i el discurs) siguin del segle XXI.