Crònica
Música
Màgia entre cançons
Màgia, somnis, resignació, idees, coses que han passat i d’altres que no passaran mai. A vegades, apagues la memòria i no hi tornes durant molt de temps. Alguns records han anat transformant-se i creixent dins de caixes desordenades. L’espectacle Miralls i miratges de Love of Lesbian està fet de tot això. A partir d’experiències a vegades exagerades (a vegades no tant), barrejades i ocultes entre metàfores. De cançons d’històries que han succeït, i d’altres que son ficció. Miralls i miratges no és una obra de teatre ni un musical; podria ser definit com un concert teatralitzat, basat en el repertori més somiador del cançoner de Love of Lesbian. A l’Auditori de Girona, la banda va iniciar aquest viatge amb Nada, remuntant-se fins al 2012, enmig d’un escenari replet d’aquestes caixes de records. Senzilles, sense pretensions, de cartró. “En aquesta gira, estem fugint dels làsers, dels hits, dels bits. Per a nosaltres és molt oxigenant agafar tot aquest repertori que habitualment queda fora i muntar un discurs poètic”, va dir Santi Balmes. Les llums neó dels escenaris dels grans festivals les van substituir per un fantasiós ancià a Cuestiones de família, uns mims a En busca del mago, un globus aerostàtic a Oceanos de sed, un cotxe de cartró a Planeador i una gegantina bossa d’aire a la Parábola del tonto.Llums i ombres, personatges imaginaris i titelles fantàstiques van acompanyar tot el viatge de l’espectacle més inèdit dels últims anys de la banda. El públic va agrair dem eus, un cop darrere l’altre, aquest viatge. Volien que fos una Noche eterna, però Miralls i miratges arribava al seu punt final després de dues hores i mitja amb Oniria e Insomnia.
El teló es va abaixar, i les titelles es van tornar a desar en capses de cartró, en què Love of Lesbian, i també nosaltres, guarden molts records.