Obrint Quermançó
Representants de les administracions han arribat a un principi d’acord amb el propietari del castell de Vilajuïga per iniciar el camí perquè sigui d’ús públic
El castell de Quermançó és una fortificació que, situada dalt d’un turó escarpat als afores de Vilajuïga, es considera un important exemple del que van ser els castells catalans altmedievals de defensa, capaços de resistir l’envestida de qualsevol multitud molt superior als pocs defensors que cabrien dins el perímetre. Una inaccessibilitat que, si tot fructifica, es reconduirà perquè esdevingui d’ús públic.
Amb l’objectiu de reactivar aquesta fortalesa, declarada bé cultural d’interès nacional i que ha estat protagonista de tants episodis de la història del país al llarg dels seus més de deu segles d’existència, aquesta setmana, s’han reunit en una trobada representants de les administracions públiques i el propietari del castell de Quermançó, l’empresari empordanès Josep Maria Martorell. La trobada, impulsada des de l’Ajuntament de Vilajuïga, ha tingut la presència del delegat del govern a Girona, Pere Vila, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, la presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Montse Mindan, i l’alcaldessa del municipi, Joana Cobo, acompanyada de diversos membres de la corporació, així com els representants de la propietat de la fortificació.
Durant la trobada, Martorell s’ha compromès a cedir l’ús del castell de Quermançó a les administracions públiques durant tot el temps que calgui, amb la intenció d’obrir-lo a la població en general i esdevenir un focus d’atracció de turisme cultural per al municipi i per a tota la comarca i la demarcació. També s’ha posat sobre la taula el projecte de construcció, al capdamunt de la fortalesa medieval, de l’Orgue de la Tramuntana, un projecte que volia impulsar el pintor Salvador Dalí als anys cinquanta del segle passat. La propietat ja disposa, de fa més d’una dècada, d’un projecte per tirar endavant aquesta instal·lació, elaborat pel prestigiós organista català Albert Blancafort.
Per part dels representants de les administracions es va prendre nota de la voluntat de Josep Maria Martorell i les dues parts s’han compromès a iniciar diverses gestions per tal de desencallar aquesta iniciativa que des de l’Ajuntament de Vilajuïga és vista com a una oportunitat d’atreure visitants, no només en benefici del municipi sinó de tota la comarca, i de projectar una activitat cultural de primer nivell.
‘Castellum Chermanço’
La primera menció documental del castell la trobem el 1078, en el testament de el comte Ponç, en què deixa testimoni del “castellum Chermanço”, on havia instal·lat l’arxiu diplomàtic del comtat, als seus fills Hug i Berenguer. Entre els segles XI i XV, el castell va ser reformat i ampliat. En aquest període, es va veure involucrat en diferents conflictes bèl·lics, com ara el succeït entre el comte Ponç Hug i els comtes de Barcelona (1128-1138). El 1285, va ser assetjat i pres pels croats de Felip l’Ardit i va ser assaltat per les tropes franceses que en van destruir les defenses. A partir del segle XV, es va ampliar i remodelar fins al punt que la fisonomia i planta de l’antiga fortalesa pràcticament va desaparèixer.