Rap i poesia clàssica

Un dels grans rep­tes de les acti­vi­tats cul­tu­rals, espe­ci­al­ment de les literàries, és interes­sar un públic jove. Pot­ser per la pro­xi­mi­tat de la Uni­ver­si­tat Ramon Llull –amb la qual com­par­teix patis–, però també per les acti­vi­tats dedi­ca­des a la cul­tura hip-hop, el CCCB s’ha mos­trat actiu per moti­var les tri­bus i el jovent en gene­ral als seus espais.

Aquesta va ser una de les raons per incor­po­rar al Kos­mo­po­lis el pri­mer cam­pi­o­nat de Poetry Slam entre ins­ti­tuts amb la par­ti­ci­pació de 400 estu­di­ants entre 14 i 20 anys. Ahir a pri­mera hora es començaven a con­cen­trar els nois al pati de les Dones de l’antiga Casa de la Cari­tat per acce­dir a l’espai del vestíbul, on es pre­te­nia posar en relleu que poe­sia i inter­pre­tació són les úniques eines per obte­nir el títol de millor rap­sode. El I Cam­pi­o­nat de Poetry Slam entre ins­ti­tuts cul­mi­nava un procés de tre­ball de tres mesos entre els estu­di­ants d’ins­ti­tuts de la ciu­tat i la xarxa de poe­tes bar­ce­lo­nins d’Hip­no­tik, asso­ci­ació que es mos­tra amb la mà tren­cada, sobre­tot a través dels seus spe­akers, el dj i totes les moni­to­res que han par­ti­ci­pat als tallers. Tal com expli­quen, “mit­jançant la paraula i el llen­guatge cor­po­ral, es vol dotar els joves de recur­sos per desen­vo­lu­par la seva cre­a­ti­vi­tat, a la vegada que es cons­tru­eix un espai de relació social i inter­canvi d’idees”.

L’ani­ma­dor de la vet­llada exhor­tava els nois –de bon començament més moti­vats amb els sel­fies que amb la sessió– a l’aven­tura que implica ser pro­ta­go­nista a Kos­mo­po­lis, “el millor fes­ti­val lite­rari de la ciu­tat”, men­tre posava exem­ples: fent dels octosíl·labs del Romance del infante Arnal­dos, de fa 500 anys, un rap per a nois de dife­rents races i cul­tu­res, pro­vi­nents dels ins­ti­tuts Miquel Tar­ra­dell, Mont­ser­rat, Vall­daura i Bar­res i Ones.

El tre­ball d’equip en els tallers de cre­ació de poe­mes gru­pals va donar bons resul­tats en els ver­sos que defen­sa­ven el res­pecte, el femi­nisme, la sexu­a­li­tat lliure, l’opo­sició davant el mal­trac­ta­ment o un de més valent que es pre­gun­tava: “Et diran maricón si t’ena­mo­res del pro­fes­sor?” L’ani­ma­dor les dei­xava anar: “L’edu­cació i la cul­tura obren mol­tes por­tes.” Quan li pre­gunto a una de les pro­fes­so­res per què la majo­ria dels poe­mes són en cas­tellà, em res­pon que són acti­vi­tats lliu­res i que cadascú uti­litza el seu idi­oma d’expressió habi­tual.