Dumbo alça el vol
Tim Burton signa un film d’imatge real sobre el petit elefant volador, amb Danny DeVito, Colin Farrell i Michael Keaton en una trama molt diferent de la del clàssic
Dumbo, el quart llargmetratge animat de Disney, es va estrenar el 1941 en un moment difícil per a l’estudi. Jordi Costa escriu al seu llibre Películas clave del cine de animación (Ma Non Troppo, Robin Book, 2010) que la pel·lícula “va néixer com a funcional recurs per a la recuperació econòmica de l’estudi després de les deficitàries recaptacions de Pinocho i Fantasía i va acabar creixent en l’imaginari col·lectiu fins a ocupar la tribuna reservada a les obres mestres”. Setanta-vuit anys després, Walt Disney ha esdevingut l’estudi hegemònic de Hollywood, gràcies en part a l’explotació dels seus clàssics en noves superproduccions d’imatge real, i avui arriba als cinemes un nou Dumbo que recupera l’entranyable petit elefant que volava amb les seves grans orelles.
Unir-se a un circ
“La idea d’escapar-se i unir-se al circ és un sentiment que sempre he tingut present”, comenta Tim Burton en les notes de producció de la nova pel·lícula. “Mai em va agradar realment el circ amb els animals captius, els pallassos, els números incòmodes que desafiaven la mort... Però comprenia la idea: unir-se a una família estranya de marginats que no encaixen amb la societat normal, persones que són tractades de manera diferent. D’això tracta Dumbo.”
Amb les noves tecnologies d’efectes visuals digitals i un pressupost mastodòntic, el director d’Alicia en el País de las Maravillas estrena avui arreu del món una pel·lícula que no és un remake en imatge real del clàssic de Disney (com sí que ho són El libro de la selva o El rey león,que s’estrenarà el 19 de juliol), sinó una nova història que arrenca amb el naixement de Dumbo i narra les aventures que viu com a estrella del circ Medici.
De marginat a estrella
Max Medici (Danny DeVito) és l’amo del circ i confia a un dels seus artistes, Holt Farrier (Colin Farrell), i als seus fills Milly i Joe la tasca de tenir cura d’un elefant acabat de néixer. Les orelles enormes de l’animal fan que sigui la riota del circ, però quan descobreixen que pot volar, el circ fa un retorn triomfal i atrau el persuasiu empresari V.A. Vandevere (Michael Caine), que recluta el peculiar paquiderm per al seu nou i ambiciós projecte d’entreteniment Dreamland (que recorda els parcs temàtics de Disney). La trapezista francesa Colette Marchant (Eva Green) volarà amb el petit elefant a la gran carpa de Dreamland en un número mai vist.
Ambientat al 1919, el film arrenca amb el l’estètica i el regust dels vells circs ambulants (viatgen en un tren atrotinat i el repartiment inclou com a secundaris i figurants molts artistes reals de circ) i l’acció es trasllada a Dreamland, que també fa pensar en l’espectacularitat i estètica del Cirque du Soleil.
Drama i suspens
Dumbo i Colette protagonitzen números de circ que, traslladats al llenguatge cinematogràfic, guanyen suspens i dramatisme. La separació del petit elefant de la seva mare i els dos fills de Holt, orfes de mare, funcionen com a motor dramàtic de la història. Tot un clàssic en les produccions de l’estudi.
Els animals no parlen en aquesta nova producció de Disney, a diferència del clàssic original, en què la mare de Dumbo i altres animals sí que ho feien. Els humans acaben compartint el protagonisme amb el petit elefant en una pel·lícula d’enlluernador disseny de producció, en què predomina la intensitat i l’emoció de l’acció, més que la màgia i poesia del vell circ. “El final ha de ser apoteòsic”, diu el personatge de Michael Keaton, i així acaba sent a la flamant nova producció de Disney.