Figures de l’infinit
Enrique Vila-Matas publica ‘Esta bruma insensata’ (Seix Barral), una intensa novel·la sobre dualitats protagonitzada per germans
La novel·la “s’assembla al judici del procés, perquè busca la complexa veritat dels fets”
Amb un to que passa de la tragèdia a la comèdia atenuada, Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948) presenta la novel·la Esta bruma insensata (Seix Barral). Protagonitzada per dos germans i dins un “diàleg metafòric”, Vila-Matas ha gestat un llibre sobre les dualitats vitals, sobre dues maneres d’entendre el món, que ell presenta com el doctor Jekyll i el senyor Hyde, amb referència al procés de creació literària. L’obra està ambientada durant els dies de proclamació de la República Catalana de l’octubre del 2017 com a punt històric. Té moments de gran bellesa descriptiva, sobretot en la inducció d’estats d’ànim. Des d’un casalot a la vora d’un penya-segat als afores de Cadaqués, Simon Schneider –que Vila-Matas defineix com un “pobre diable”– treballa per a un autor de gran èxit que es fa dir Gran Bros, que viu ocult a Nova York des de fa anys. És en realitat el seu germà, que no ha vist en vint anys, i que es presenta com el narrador de culte nord-americà Thomas Pynchon.
La tarda del 27 d’octubre del 2017, la de la proclamació de la República Catalana, Simon –bloquejat quan intentava recordar una frase sobre l’infinit– deixa enrere el seu casalot i es dirigeix a Barcelona, on se cita amb el germà. De fet, la novel·la s’havia de titular Figuras del infinito i una part de la inspiració la deu al pintor Édouard Manet. També va esmentar que un altre dels efectes provocadors del text va ser una conferència sobre l’art de la cita que va dictar al Collège de France de París, ciutat on el narrador és un autèntic heroi. Quan li vam preguntar ahir sobre les intencions de la novel·la, va ser categòric: “La novel·la parla de literatura, però al mateix temps està parlant de la vida. No vull que quedi per sempre la idea que és metaliteratura, sinó que parla de les dues nocions de la vida, entre el ser i no ser de la vida o el rebuig a la vida, i d’un constant Jekyll i Hyde en relació amb els germans: mentre que l’un mostra el rebuig a l’escriptura, l’altre expressa la seva fe en la literatura.”
Vila-Matas ens diu que la seva novel·la “s’assembla al judici del procés, perquè busca la complexa veritat dels fets”.