Còmic

Poc català vinyetaire

Tot i l’empenta de la novel·la gràfica, el manga i els superherois en el còmic, la historieta segueix sent un mitjà que li costa parlar en la llengua pròpia

L’Associació d’Editors en Llengua Catalana vol per al còmic ajuts de risc compartit
Dels 2.984 títols publicats el 2015 a l’Estat espanyol, només 60 obres eren en català

Norma Edi­to­rial, que va ser pio­nera als anys vui­tanta en publi­car també en català mol­tes de les nove­tats que edi­tava de còmic euro­peu, pel que fa al català, es limita ara a man­te­nir al seu catàleg els lli­bres de Corto Maltès, els del fut­bo­lista del Barça Eric Cas­tel i grans best-sellers com ara Persèpolis i altres obres de Mar­jane Satrapi, i Black­sad de Guar­nido i Díaz Cana­les, i també publica obres com El diari d’Anna Frank, edi­tada la tem­po­rada pas­sada. Per aquest Sant Jordi només tro­bem una nove­tat. I es tracta d’una ree­dició: l’inte­gral de Black­sad. Però l’aposta que havia fet amb el con­ven­ci­ment que hi havia un públic per a la his­to­ri­eta en català s’ha esvaït. I això que no és el mateix ara que fa 25 anys. Ha escla­tat la novel·la gràfica, que té un públic lec­tor que ha lle­git de petit còmic en català. Què passa doncs amb la poca oferta de còmic en català?

El que cal­dria pri­mer és ana­lit­zar la situ­ació del mer­cat de la his­to­ri­eta a tot l’Estat. Una bona part dels autors cata­lans han de tre­ba­llar per a mer­cats com ara els Estat Units, en un gènere que té poca tra­dició en català: el de super­he­rois. Tre­ba­llen per a les grans edi­to­ri­als ame­ri­ca­nes, com el bar­ce­loní Pas­qual Ferry. Aquí poca cosa hem de fer, la nos­tra tra­dició es limita a Drac Català, la cre­ació de Car­les Román que ell mateix es ree­dita. Per aquest Sant Jordi, Car­les Román ha tret una història que fa referència al nos­tre pas­sat grec i romà, la sèrie Fabo i Fedó, ciu­ta­dans d’Empúries.

Una altra gran majo­ria d’autors cata­lans tre­ba­llen per al mer­cat francès perquè es paga molt millor, ja que el mer­cat és molt més gran. Ales­ho­res els edi­tors en espa­nyol, la majo­ria cata­lans, van a com­prar a França els drets d’aquests matei­xos autors, donat que els surt més econòmic que pro­duir-los ells matei­xos. La manca d’una aposta per la pro­ducció pròpia impos­si­bi­lita la gene­ració de bene­fi­cis amb la venda de drets, situ­ació que pro­voca que el pri­mer de rebre sigui l’edició en català, que queda apar­cada.

Si el públic poten­cial exis­teix perquè hi ha una demanda impor­tant de novel·la gràfica perquè hi ha lec­tors que de joves han lle­git còmic en català, per què no es bus­quen vies per donar sor­tida a aquesta demanda? Montse Ayats, pre­si­denta de l’Asso­ci­ació d’Edi­tors en Llen­gua Cata­lana, creu que l’admi­nis­tració hi hau­ria de pren­dre part. En aquest sen­tit va enviar fa poc una carta a Miquel Curanta, direc­tor de l’Ins­ti­tut Català de les Empre­ses Cul­tu­rals (ICEC), plan­te­jant-li unes qüesti­ons ori­en­ta­des a la pro­moció de l’edició de còmics en català. Explica Ayats: “Calen més lec­tors en la nos­tra llen­gua. Sens dubte, una manera d’acon­se­guir-los és ampli­ant l’oferta, espe­ci­al­ment en aquells àmbits en què és molt limi­tada o gai­rebé ine­xis­tent”, refe­rint-se a la his­to­ri­eta. I dona xifres: “El còmic en català és un clar exem­ple de gènere amb una oferta molt baixa: dels 2.984 títols publi­cats el 2015 a l’Estat espa­nyol, un 93% edi­tats per empre­ses de Cata­lu­nya, només 60 eren en català.” Ayats pro­posa uns crèdits de risc com­par­tit en què si el pro­jecte fun­ci­ona es tor­nen els diners pres­tats. “Això ani­ma­ria mol­tes edi­to­ri­als a publi­car en català.”

El pano­rama no és afa­la­ga­dor, però tam­poc un paratge desert. Juste de Nin publica sem­pre en català el seu pro­jecte d’expli­car la història de Cata­lu­nya des de les Guer­res Car­li­nes fins a l’arri­bada de Tar­ra­de­llas. El dar­rer lli­bre està dedi­cat a l’anar­co­sin­di­ca­lisme i a una de les seves grans figu­res: Sal­va­dor Seguí, el Noi del Sucre. El còmic El Noi. Vida i mort d’un home lliure (Tri­lita Edi­ci­ons) explica un dels períodes més con­vul­sos de la vida política i sin­di­cal de la Cata­lu­nya del segle XX.

Coma­ne­gra és de les edi­to­ri­als que cre­uen fer­ma­ment en la novel·la gràfica en català. I per demos­trar-ho ha tret Man­dela i el gene­ral, amb guió de John Car­lin i dibui­xos d’Oriol Malet. Es tracta d’una mirada a la relació de Nel­son Man­dela amb el cap mili­tar Cons­tand Vil­joen, situat als antípodes del pen­sa­ment del cap del Congrés Naci­o­nal Africà, però que gràcies a l’entesa de tots dos es va fer un salt molt gran per posar fi al règim de l’apart­heid.

Un altre autor que sem­pre publica en català i tracta de temes històrics és Oriol Gar­cia Quera. Aquest Sant Jordi pre­senta com a nove­tat Car­lins 1838. Guerra i fam (Dal­mau Edi­tors).

Es tracta d’una obra per a infants, però aguanta bé una lec­tura adulta si se sap entrar en les mira­des càndi­des dels relats d’enig­mes i mis­te­ris en un ambi­ent rural i casolà, L’Anna i el Pep, de Lucie Lomová (Reser­voir Kids).

Apun­tant al ter­ri­tori didàctic, Baula publica Crea el teu còmic!, de Jess Smart Smi­ley, que pro­posa exer­ci­cis i trucs per dibui­xar his­to­ri­e­tes. I en aquest espai per a joves cal fer esment de la col·lecció Dual que publica l’edi­to­rial Teide. Es tracta d’adap­ta­ci­ons al còmic de clàssics de la lite­ra­tura amb mate­rial pedagògic, el dar­rer, La guerra dels mons, de H.G. Wells, dibui­xat per Gar­cia Llorca.

Els amics franco-belgues

Una de les raons que no es poden esgrimir per no publicar còmics per a adults en català és que no hi ha lectors en català. El 1961, una primera generació de lectors que aniria seguida per moltes altres va començar a llegir historietes de personatges creats per autors catalans com ara el Jep i Fidel de Madorell o Ot el Bruixot de Picanyol. Però ‘Cavall Fort’ també va ser la porta de les principals creacions infantils i juvenils del mercat franco-belga, el més potent de tot Europa: Aquil·les Taló, de Greg; Els Barrufets, Benet Tallaferro i Jan i Trencapins, de Peyo; Espirú i Fantàstic i Sergi Grapes, de Franquin; Gil Pupil·la de Tillieux i Lucky Luke de Morris. Tots plegats van esdevenir autèntics clàssics. També a ‘Cavall Fort’ es va publicar ‘Les aventures de Massagran’ dibuixades per Madorell, que gràcies a la seva adaptació als dibuixos animats emesa per TV3 va esdevenir un dels còmics en català més venuts de tots els temps. Com també va ser un èxit de vendes el manga ‘Bola de Drac’ (Planeta) també gràcies a l’impuls de la sèrie que Televisió de Catalunya va programar a partir dels noranta.

També des de principis dels seixanta els personatges de les aventures de Tintin i Astèrix van parlar en català, fins avui. Salvat acaba de recuperar dues de les aventures clàssiques del gal, ‘Astèrix, el gal’ i ‘Astèrix en Hispània’, en una edició en gran format que, a més de la versió catalana i nombrós material amb anecdotari sobre la creació d’Uderzo i Goscinny, inclou també la versió francesa en blanc i negre. I Tintin, personatge molt arrelat a Catalunya, ara xerra en la parla valenciana i en aranès en unes noves edicions que Zephyrum ha tret amb diferents idiomes i dialectes de l’Estat com ara el castúo o l’aragonès. Tot plegat fa que tots aquests cèlebres personatges que segueixen vigents per a noves generacions de lectors siguin una escola de normalització de la lectura de còmic en català. Generacions que han crescut amb aquestes lectures ara no haurien de tenir cap mena d’impediment per llegir còmic per a adults en català. Una aposta ferma entre les institucions i les editorials podria donar-hi una bona empenta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.