Obrint les finestres

Noemí Mercadé és la directora editorial de Combel des del 1995. Prové del món de la pedagogia i de l’ensenyament. Aquesta editorial infantil va néixer el 1989, ara fa 30 anys, sota el paraigua de l’editorial Casals, que es va crear el 1870 i l’any vinent arribarà als 150. “Casals és especialista en llibre de text, Bambú és el segell de juvenil i Combel d’infantil, però desvinculat de l’escola”, explica Mercadé.

“Mirem que la part gràfica estigui molt ben tractada, com la qualitat del text, cosa que diem totes les editorials, és cert. Però realment ens hi mirem molt. Per exemple, amb els traductors. Encara que sigui un text molt senzill, de quatre onomatopeies, l’encarreguem a l’Albert Jané o a professionals del seu nivell.” Perquè a Combel tots els títols els publiquen sempre en català i castellà. Originals seus han estat traduïts a 33 idiomes. I fa anys que es distribueix a tot Amèrica. Fins i tot tenen seu a Mèxic.

A l’hora de pintar ratlles vermelles, Mercadé ho té clar. “Afavorim els continguts pedagògics, però procurant que els nostres llibres no facin olor d’escola. Hem tingut l’oportunitat de fer alguns llibres comercials, però si la tesi no la veiem clara, no el fem. Per exemple, llibres de princeses roses amb purpurina, que es venen molt, però no és el que volem fer. D’alguna manera, estem a l’espai que hi ha entre les princeses i els llibres per treballar les emocions.”

El gran èxit actual de Combel és L’Agus i els monstres, amb text de Jaume Copons i il·lustracions de Liliana Fortuny. Han publicat 17 títols, en tenen tres més en marxa, a més de dos especials amb activitats. I han estat traduïts a 20 idiomes.

“Jo tenia dos reptes. Un era poder publicar llibres de la mena de pop-up que veia a França, llibres preciosos. I ho hem fet. I el segon era ser capaços d’engegar una sèrie de personatges que enganxi els lectors, i això és molt difícil, però ho hem aconseguit amb L’Agus i els monstres.”

A més dels llibres d’art per a nens, una de les especialitats de l’editorial des del 2004 són els pop-ups, llibres amb desplegables. “Surten a compte, tot i que el cost és alt. Ara és una època difícil, perquè només es poden imprimir a la Xina. Aquí ni en saben, ni en poden fer, ni ho volen fer. I ara la Xina, en aquest sentit, està molt desmarxada de preus i de funcionament. La nostra especialitat, però, és el novelty, que permet la interacció, amb solapes, finestres i altres mecanismes senzills. No són un àlbum il·lustrat amb aquests elements afegits i prou. El que pretenem és que el mecanisme aporti un joc literari, una possibilitat narrativa extra a l’àlbum”, concreta.

En una època en què les pantalles sembla que s’alimentin de paper, hi veu futur al llibre? “I tant! Llibres com la majoria dels que fem són llibres objecte, i és molt difícil traslladar-los al món digital. Una altra cosa és que puguis complementar un llibre amb formats digitals, però el llibre com a tal és únic i li vaticinem una vida llarga. Actualment, a més, hi ha una consciència clara de passar estona amb els fills, llegint contes, per fomentar un intercanvi afectiu. I això funciona millor amb un llibre de paper.”

Els problemes dels infants, i en general del món, són similars als del passat, però ara se’n parla i se’ls planta cara. I això està molt bé, tot i que amb matisos. “El llibre, la literatura, ha d’estar al servei del que passa, de com superar la dificultat del moment. El problema és que acabem fent d’això tendència i entrem en l’artificiositat. Aleshores, per mi, perd l’encant i el valor. El màrqueting queda per sobre del nen. L’educació dels sentiments, per exemple, és un tema important i interessant, però amb mesura. Nosaltres estem bastant lluny d’aquesta visió”, conclou Noemí Mercadé, una editora especialitzada en l’art d’obrir finestres, de paper, si més no.