El més venut i la resta
La novel·la en català és el que, en xifres globals, més es ven per Sant Jordi, i l’oferta de títols, autors i estils és prou extensa per poder satisfer a tothom
Al Gremi de Llibreters cada any arrufen més el nas quan se’ls demana quin títol creuen que serà el més venut per Sant Jordi. Tenen una idea més que aproximada, però insisteixen que això del “més venut” és anecdòtic, que la vintena de llibres més venuts, entre ficció i no-ficció, només són un 5% del total del dia.
Deixem estar aquesta persecució gairebé morbosa, doncs, i muntem una desfilada variada d’autors de narrativa catalana, premiats al marge. Al marge superior (foto) i a la dreta (text), per ser exactes.
I ja que diem persecució, comencem per la novel·la de Toni Sala, Persecució (L’Altra), en què sota l’aparença d’un thriller en què un home confessa a la seva actual parella que va degollar la dona anterior, Sala ens ofereix un fresc de la societat catalana amb l’estiu i la tardor revoltats del 2017 de fons. També d’uns atemptats parteix Els finals no arriben mai de sobte (Enciclopèdia), de Salvador Macip, que novel·la la seva experiència quan vivia a Nova York l’11-S del 2001. I ja que parlem de finals, Joaquim Carbó presenta Testament (Males Herbes), una novel·la feta de fragments de novel·les inacabades, un engrescador joc creatiu.
Ada Castells ha fet un buidatge emocional molt ben treballat a Mare (La Campana), en què recrea sense dramatisme i fins i tot amb una mica de duresa els darrers dies d’una mare que podria ser la seva.
Els que també acostumen a parlar de famílies a les seves trames són Melcior Comes (Sobre la terra impura, Proa), Sílvia Soler (El fibló, Columna), Isidre Grau (L’home que perseguia la veritat, Gregal), Ramon Solsona (Disset pianos, Proa) i, entre d’altres, perquè és un dels temes universals, Maria Barbal, que a A l’amic escocès (Columna) ha tornat a publicar amb força narrativa.
L’autora amb més anys d’aquest Sant Jordi és Teresa Juvé, té 98 anys i escriu a l’ordinador amb el cap ben clar, com demostra a L’arbre trencat (Meteora), de la sèrie detectivesca ambientada al segle XVI. I ja que toquem el tema de detectius, fem una repassada de les novel·les amb fons negre o policíac, com ara la resurrecció del personatge de Vázquez Montalbán que ha fet Carlos Zanón a Carvalho. Problemes d’identitat (Columna); la trama d’amor fatal i gihadisme que ofereix Andreu Martín a Tothom et recordarà (Crims.cat - Alrevés), la mateixa editorial on Jordi de Manuel ha publicat La barrera, ambientada al port olímpic de Barcelona. Toni Hill ambienta el thriller psicològic Tigres de vidre (Rosa dels Vents) a la Ciutat Satèl·lit de Cornellà a finals dels anys setanta.
Encara en clau negra, Llibres de Delicte presenta unes quantes novetats recents, com ara L’ull de l’escarabat, en què Anna Carreras narra una nit angoixant d’una estranya parella: la Maria i un escarabat. Miquel Aguirre presenta una trama amb mafiosos filòsofs a Animals dels marges. I Carles Mentuy torna a les màfies pallareses a La memòria de la Vall Fosca.
Joan Benesiu, a Serem Atlàntida (Periscopi), revisa la idea de frontera per mostrar els perills de transformar-nos en testimonis externs de la història. Ramon Mas, a Estigmes (Edicions de 1984), mostra les fronteres interiors d’uns joves que viuen en un poble. Jordi Masó presenta la seva primera novel·la, la intrigant i divertida L’hivern a Corfú (Males Herbes) amb fronteres metaliteràries. I Jordi Lara, a Sis nits d’agost (Edicions de 1984), planteja les fronteres vitals recreant la mort de Xirinacs.
En el territori de novel·la històrica, Francesc Planas ofereix un retrat de la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta a L’home que fugí de la boira (Pagès), basada en fets reals i amb dosis d’amor, acció i misteri. Àngel Casas presenta onze relats amb humor i memòria, Carta d’una desassossegada (i altres relats) (Quaderns Crema). Àngel Burgas torna a la novel·la d’adults amb Els dies del Rainbow (Brau), amb un viatge al passat per investigar uns assassinats. I Ramon Breu mostra la brutalitat colonial a la Guinea Espanyola a Lluny del paradís (Capital Books). També parla del passat, dels aiguats a Terrassa del 1962, Santi Baró a La filla de la tempesta (Edicions 62).
L’aposta d’Amsterdam amb recorregut és Sara i els silencis, l’obra sobre la música i el càncer de Maria Escalas, i una novetat més recent, Els àngels em miren, la novel·la policíaca amb unes gotes de fantàstic i de política de Marc Pastor.
Queden moltíssims títols per citar, d’autors coneguts com ara Miquel de Palol (Angèlica i Rafel, Comanegra), Care Santos (Tot el bé i tot el mal, Columna), Albert Espinosa (El millor d’anar és tornar, Rosa dels Vents), David Cirici (L’olor del desig, Proa), Carles Casajuana (Les pompes del diable, Proa), Gabriel Janer Manila (Amor, no estàs fatigat, Proa)...
I de menys coneguts, com ara Alba Dalmau (El camí dels esbarzers, Angle), Francesca Alern (La jove Laura, Cossetània), Teresa Sagrera (Pots comptar amb mi, Gregal), Joan Botta (Totes les meves veritats, Rosa dels Vents), Maria Lluïsa Amorós (Berenar sota les moreres, Onada), Pau Faner (Formigues dins els pantalons, Gregal), Joanjo Garcia (Insurrectes de res, Sembra Llibres), Teresa Ibars (Atles de l’oblit, Pagès), Sebastià Portell (Abel i els cossos, Empúries)... Tots junts seran els més venuts, això segur.
Els premiats en novel·la i narrativa de la temporada
Per Sant Jordi, els llibres guardonats amb premis literaris solen ser un dels grans reclams per als lectors que no saben gaire què comprar. Repassem els de la temporada per ordre de dotació.
Els dos més potents (60.000 euros) van ser per a Rafel Nadal, que va guanyar el Ramon Llull amb El fill de l’italià (Columna), i Jordi Cabré, que va guanyar el Sant Jordi amb Digues un desig (Enciclopèdia).
En espera del debut del nou premi Proa (40.000), el següent més ben dotat és el Sant Joan BBVA (35.000), que va guanyar Gemma Lienas amb El fil invisible (Edicions 62). Maria Carme Roca va guanyar el Prudenci Bertrana (30.000) amb El far (Columna).
Marc Capdevila va guanyar el Pin i Soler (21.000) amb L’observador de núvols (Angle). Víctor Labrado, el Joanot Martorell de narrativa (20.000) amb Veus, la mar (Edicions 62). Rosa Maria Calafat es va endur el Ciutat de Palma Llorenç Villalonga (18.000) amb I la mort tindrà el seu domini (El Gall Editor). Encara per sobre de la desena, Anna Moner va guanyar el Ciutat d’Alzira (16.000) amb La mirada de vidre (Bromera).
Salvador Company va guanyar el premi Andròmina (10.000) amb Fons de formes (Edicions Tres i Quatre).
N’hi ha tres amb més nom que dotació (6.000). Marc Artigau va guanyar el Josep Pla amb La vigília (Destino). Irene Solà va guanyar l’Anagrama amb Canto jo i la muntanya balla (Anagrama). I Víctor García Tur va guanyar el Mercè Rodoreda de narrativa amb El país dels cecs (Proa).
Xavier Mas Craviotto va guanyar el Documenta (5.000) amb La mort lenta (L’Altra). Té la mateixa dotació el Crims de Tinta, que va guanyar David Marín amb Purgatori (La Magrana-RBA).
Oriol Ràfols va guanyar el Gregal (3.000) amb Les costures de l’anell (Gregal). Anna Monreal es va endur el Just M. Casero (2.200) amb Tristany (Empúries). I Francesc Puigpelat va guanyar el premi Agustí Vehí - Vila de Tiana (2.000) amb Magret i els anarquistes (Crims.cat).
Podem afegir els premiats a obra ja publicada, que en el cas del guardó d’Òmnium a la millor novel·la de l’any (20.000 més 5.000 per a promoció) va ser per a Marta Orriols amb Aprendre a parlar amb les plantes (Periscopi). El Premi Nacional de Literatura (18.000) és a un autor (Valentí Puig) i no a una obra. I el Crexells (4.000) aquest any ha estat desconvocat.
El Llibreter, el Crítica Serra d’Or i el Lletra d’Or no tenen dotació econòmica, però els han guanyat Eva Baltasar (Permagel, Club Editor), Sergi Pàmies (L’art de portar gavardina, Quaderns Crema) i Jordi Llavina (Ermita, Meteora), respectivament.
Entre tots (menys el Proa) sumen 352.200 euros, una inversió anual molt important de les editorials i d’entitats com ara Òmnium.