El Tantarantana combina ‘L’Atlàntida’ de Verdaguer i el record de Wembley per reflexionar sobre el conflicte territorial
‘Atlàntida 92 (un espectacle que fa aigües)’ compartirà sala fins al maig amb l’obra sobre Rusiñol ‘Orationibus #SR’
El Teatre Tantarantana “s’atreveix” amb dos espectacles basats en textos clàssics, Atlàntida 92 (un espectacle que fa aigües), inspirada en el poema èpic L’Atlàntida de Jacint Verdaguer, i Orationibus #SR, una performance lírica a partir d’Oracions de Santiago Rusiñol.
La primera, de la Companyia El Martell, es podrà veure del 23 d’abril al 12 de maig, i té com a punt de partida la final de la Copa d’Europa del Barça a Wembley el 1992. Any que coincideix amb l’emotivitat dels Jocs Olímpics, elements que es combinen amb una Atlàntida de Verdaguer adaptada al teatre. Tot, per reflexionar sobre els conflictes territorials. “En moments històrics com el d’avui dia, en realitat no és una disputa pel territori, sinó pel que aquell territori significa”, ha dit aquest dijous la directora de l’obra, Laia Alsina, en un una conferència telemàtica.
El Tantarantana convida a “reviure” la final contra la Sampdoria com a punt de partida de la nova proposta de la companyia resident al teatre, Companyia El Martell. Acostumats al teatre físic i coreogràfic, es tracta d’un dels seus espectacles “més arriscats”, en haver afrontat el “repte majúscul” de portar al teatre el poema èpic de Verdaguer. “Hi havia molt de prejudici per part meva. Em vaig enamorar profundament del text”, ha assegurat Alsina.
Revisitant la Barcelona del 92 i aprofitant la lluita pel territori que apareix en el text de Verdaguer, l’obra proposa parlar dels nostres dies i “quin és el relat que està en joc”. L’espectacle “viatja” a través de diferents gèneres teatrals, combinant la tragèdia, la comèdia o el drama, de la mà dels actors Sergi Gibert, Cristina Arenas i Josep Sobrevals.
L’altra proposta del Tantarantana és Orationibus #SR de la companyia Centaure Productions, dirigida per Albert Arribas, del 25 d’abril al 5 de maig. Es tracta de la segona part de la pentalogia del director sobre Santiago Rusiñol, una performance musical lírica a partir del llibre Oracions de l’autor clàssic, interpretada per Griselda Ramon. Ha passat per la Sala Hiroshima i el MNAC.