El nord també existeix

Un any després de l’anomalia del 155, que entre altres efectes –aquest, menor però simbòlic– va impedir que la Generalitat organitzés l’esmorzar literari que obre la diada de Sant Jordi a Girona des del 2007, ahir es va recuperar aquesta tradició a la seu dels serveis territorials de Cultura. Podríem parlar d’un símptoma de normalitat, si no fos perquè la conjuntura continua sent definitivament estranya. Com ho va resumir la directora dels serveis territorials, Carme Renedo, “del 155 hem passat a aquest Sant Jordi en què no hi som tots”, en referència directa als presos i els exiliats, amb felicitacions incloses als tres Jordis –Sànchez, Turull i Cuixart–, que ahir celebraven el sant. Renedo, amfitriona per partida doble –per rebre els escriptors, editors i llibreters a casa seva i perquè el convocant de l’acte, el delegat del govern, Pere Vila, no hi va poder assistir per motius de salut–, va recordar que el lema del Departament de Cultura per a aquest Sant Jordi, Lletres lliures, lletres compartides, expressa una voluntat manifesta de llibertat i de cohesió social.

L’esmorzar, que la pluja tímida però empipadora va obligar a fer a cobert –després els núvols es van obrir i van permetre fer al pati la ja clàssica foto de família–, va estar dedicat aquest any a l’escriptor, estudiós i activista nord-català Pere Verdaguer (Banyoles, 1929-Perpinyà, 2017), exiliat el 1939 com molts altres milers de catalans al Rosselló i la Cerdanya: aquelles comarques del nord que ell va reivindicar com a part dels Països Catalans, lluitant per mantenir-hi viva la consciència de la catalanitat des de molts fronts: els seus estudis sobre dialectologia i literatura rossellonesa, la seva tasca de divulgació sobre la llengua a través d’El Punt Catalunya Nord i, especialment, la seva “obsessió” per aconseguir que la llengua catalana fos present en la molt jacobina i centralista escola francesa. Així va recordar ahir Verdaguer el filòleg Pep Vila, encarregat de glossar la seva figura i la seva “tenacitat per fer més visible el nord”, en un acte al qual també van assistir la vídua, la filla i altres familiars d’aquest il·lustrat del nord.

Com va recordar Vila, la frontera que Verdaguer es proposava eliminar continua sent tant física com mental. “A pesar de la proximitat, per a la majoria dels gironins el nord continua sent una realitat desconeguda”, va dir, deixant al marge només un parell d’excepcions que no conviden a l’optimisme: les puntuals visites transfrontereres per anar a comprar a alguns supermercats o a practicar l’esquí a les pistes de l’altra banda. La filla de l’homenatjat, Mireia Verdaguer, va llegir un text del seu pare en què es descrivia com un caçador de mots que, com els bolets, no els troba “nets i bonics, sinó plens de fullaraca”.

Un punt de llibre dedicat a Pere Verdaguer ha quedat com a record d’aquest esmorzar de Sant Jordi, al qual van assistir també l’alcalde de Banyoles, Miguel Noguer, en representació de la vila natal de l’homenatjat, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, com a agraïment per haver organitzat l’any passat a La Mercè l’esmorzar que va cobrir el buit ominós deixat per aquell que va impedir fer el 155.