Les rambles catalanes, el rovell de l’ou
Malgrat la pluja i que era un Sant Jordi atípic, els carrers de les capitals del país es van omplir de gent àvida de comprar roses i llibres
, molts dels quals d’autors locals
La pluja del matí va agafar a contrapeu la majoria de llibreters i venedors de roses, l’ànima de la diada
La Rambla de Girona s’ha tornat a omplir per gaudir d’un Sant Jordi atípic, i no només perquè hi ha polítics a la presó i a l’exili. L’endemà mateix de celebrar les festivitats de Pasqua i immersos en plena campanya electoral, la diada ha pres el relleu per demostrar que ni el mal temps pot fer la guitza a una de les festivitats més arrelades a la cultura i la tradició catalanes. I això que va agafar a contrapeu la majoria de llibreters i venedors de roses, l’ànima de la festa juntament amb els escriptors. Perquè no és el mateix que la jornada acabi plovent que no pas que comenci fent-ho, per molt que alguns el dia abans, amb les previsions més fatalistes, anunciessin que “si plou, només és aigua”. Cert, però, per als llibreters, i ja no diguem per al seu bé més preuat, els llibres, això de l’aigua és com la kriptonita per a Superman: fatal.
A Girona mateix, i també a la resta de les seves comarques, el matí es va despertar aigualit, amb algun ruixat intens a primera hora que va impedir que els paradistes muntessin els seus estands, fossin de llibres o de roses. Ben bé dues hores pendents del cel fins que, tot just fet el tradicional esmorzar literari a la seu de Cultura de la Generalitat de Catalunya, molts dels llibreters van sortir esperitats en veure que la treva meteorològica es consolidava com aquell qui sap que pot remuntar un partit que ha començat malament. Fora plàstics i desembalant caixes a corre-cuita perquè en un tres i no res l’epicentre gironí de Sant Jordi s’omplia com és costum de milers de gironins i gironines àvids de comprar quelcom per regalar –sigui llibre o rosa o ambdues coses–, tal com mana la tradició. Alguns escriptors, els més matiners, fins i tot signaven algun exemplar, que seria conseqüentment guardat fins que la caixa de venda funcionés després que els tècnics de cada parada posessin a punt el sistema elèctric eventual.
L’estrès i el caos van marcar, doncs, el principi d’una jornada que va tornar a congregar si fa o no fa la mateixa gent o més que altres anys. Pel que fa a l’oferta floral, aquest any també la protagonista va ser la rosa vermella entre la molta varietat de formats, seguida de la groga, que, com ja va passar l’any passat, moltes persones compren per reivindicar la llibertat dels presos polítics. Pel que fa als llibres, més d’un optava per demanar consell als llibreters. “Estic dubtant, com a les eleccions, que soc indecís, i amb això també”, afirmava en Joan, un veí de Girona que encara no tenia clar el títol que es volia comprar. Pel que fa als escriptors gironins més demanats, Rafel Nadal i Gerard Quintana, estaven absents perquè a la capital, Barcelona, els reclamaven les seves editorials.
Una altra de les rambles catalanes més concorregudes va ser la de Tarragona, rovell de l’ou de la diada amb 160 parades concentrades en aquest carrer de les 202 autoritzades. A banda de llibreries i floristeries, hi va haver trams destinats a entitats socials, partits polítics o mitjans de comunicació. Un gresol d’organitzacions que converteixen la Rambla Nova en un gran aparador de l’associacionisme tarragoní i que atreuen milers de persones. En els darrers temps a Tarragona també han tingut èxit autors locals, aquest any, entre altres, Robert Vallverdú amb el seu El nen de Prades, el guerriller de la terra roja, i Jordi Piqué amb Tarragona desapareguda.
A Lleida, els carrers més cèntrics també es van tornar a omplir un any més de roses i llibres per celebrar Sant Jordi, tot i la pluja de primera hora. Un dels actes més destacats va ser, com ja ve sent costum de fa anys, l’esmorzar amb els escriptors que organitza Pagès Editors. El mestre de cerimònies d’enguany va ser Josep-Lluís Carod-Rovira, que ho va aprofitar per reivindicar “el plaer de llegir en un moment en què tot es fa de pressa i malament”. Carod-Rovira va qualificar la lectura com un “acte revolucionari”. “Sol davant d’un llibre tens l’oportunitat de conèixer un món diferent i d’imaginar-te’n un de millor; per això la lectura serà sempre l’acte de llibertat més gran que pugui existir”, va dir.